Futbol
Emili, blau per sempre
El Camp d’Esports va acollir aquest dimecres un emotiu homenatge a Emili Vicente i el Lleida venç en la seua presentació el Reus
Toni i Joan Vicente, els fills d’Emili, posen al costat de la seua mare, Antònia Armengol, que va entregar el trofeu de campió a Joan, com a capità del Lleida.
Emili Vicente va rebre aquest dimecres un emotiu homenatge al Camp d’Esports, l’escenari que el va acollir com a futbolista i com a entrenador. Emili, un home apreciat per tots els que van tenir tracte amb ell, va rebre l’emocionat record de l’afició blava, que no s’oblida d’un dels seus, d’una persona vinculada ja per sempre al color blau del club i que ha donat nom a un nou trofeu, la primera edició del qual es va celebrar aquest dimecres.
El guió perfecte va ser que el seu fill gran, Joan, va recollir el trofeu guanyat pel Lleida al superar per 1-0 el Reus. Joan, que va sortir en els últims minuts, en els quals va exercir de capità, va recollir el trofeu de mans de la seua mare, Antònia Armengol, en una emotiva escena ovacionada per una afició posada dempeus.
Els actes van començar amb una sòbria presentació de la nova plantilla del Lleida. Van anar apareixent els jugadors un per un, per donar pas de seguida a l’homenatge a Emili. La seua esposa, Antònia Armengol, va sortir al camp acompanyada pels seus fills Joan i Toni, tots dos jugadors del Lleida, i per Carles Vicente, germà d’Emili.
Per la megafonia de l’estadi va sonar la veu d’Antònia, que havia gravat un text en el qual va agrair a “tots, al Lleida, al Reus, al Balaguer, al Tàrrega i a l’Andorra” –els equips en els quals va estar Emili– “les nombroses mostres d’afecte” rebudes des de la mort del tècnic, el mes de maig passat, als 52 anys.
“Ens omple d’orgull veure que el nostre pare i espòs tenia tants amics i era tan apreciat”, va continuar Antònia, que va recordar una frase que Emili repetia: “Tot el que sé de la vida i dels homes ho dec al futbol.” Va tenir també un record per a Toni Palau, company d’Emili mort poques setmanes després i a qui es referia com “l’alegria del vestidor”, i per a Bernabé Hernández, que va ser conseller de la UE Lleida.
Va recordar també part del text que Emili va escriure al llibre col·lectiu Blau al firmament, recordant el final de la UE Lleida i el principi del Lleida Esportiu. Ell va estar en tots dos. El Lleida li va entregar un quadre, el Reus un ram de flors i, tot seguit, Joan i Toni van fer el servei d’honor.
Toni i Joan Vicente, els fills d’Emili, posen al costat de la seua mare, Antònia Armengol, que va entregar el trofeu de campió a Joan, com a capità del Lleida.
