Canvi de somnis per exigències

El Madrid de Zinedine Zidane vol continuar unit a l’èxit amb l’objectiu de reeditar el títol de Lliga. Sense fitxatges vistosos, amb una clara aposta de futur i mantenint la BBC, es presentarà un Madrid que aposta per la continuïtat.

Dos Lligues de Campions consecutives i una Lliga són els títols que plasmen la comunió entre la plantilla i Zinedine Zidane. La seua gestió del vestidor li va afegir en l’últim curs una aposta cega per les rotacions que van fer sentir tots els seus jugadors importants. Zidane no tocarà la porteria, amb confiança cega en Navas i Casilla com a segona opció. En defensa ja té substitut de garantia per rotar Marcelo en el lateral esquerre amb l’arribada de Theo. Premia Nacho com a tercer central davant del final de l’etapa de Pepe, i es perfila com a comodí quan hagi de descansar Carvajal al lateral dret. Amb Sergio Ramos i Varane com a centrals, torna de cessió Vallejo per continuar creixent. Acumula talent al centre del camp on a la fama d’Isco i el creixement d’Asensio, afegeix l’art de Ceballos.

Els indiscutibles Modric i Kroos, amb Kovacic reivindicant la seua continuïtat i Marcos Llorente tornant com a substitut de garantia de Casemiro. En atac la BBC haurà de guanyar-se no deixar de ser intocable. Amb més accent espanyol que mai, Zidane no tornarà a rotar entre els seus indiscutibles i la segona unitat segons la competició.

barcelona

L’era Chen Yansheng assoleix la seua maduresa a l’Espanyol després d’un curs en el qual es van posar les bases d’un projecte europeu i, en la 2017-18, bones intencions i somnis de grandesa han de plasmar-se, sense excuses, a la gespa. El quadre blanc-i-blau, dirigit per Quique Sánchez Flores, va acabar vuitè. Aquest any, la meta és intentar superar aquest lloc.

Per fer-ho, Quique gaudeix de la continuïtat de gairebé el mateix bloc. A més, el club disposa de més múscul financer després de l’arribada del president xinès. Això ha permès executar l’opció de compra de Piatti i la de Baptistao, quedant-se en propietat Diego López. Tots són peces clau. La defensa és una de les demarcacions més necessitades de l’equip. Durant la pretemporada, Quique ha lamentat la falta de reforços. Naldo calma les urgències, però l’Espanyol busca un altre central per afrontar amb més garanties la campanya. Mentre que Quique sospira per una defensa més sòlida, aposta per una línia continuista en la gespa. L’equip és reconeixible, manté els automatismes i la química entre els futbolistes és evident. Els resultats en pretemporada només contemplen una derrota, que no va deixar content el tècnic.

En el pla institucional, l’Espanyol té una bona salut. L’economia funciona. El club vol fer-se més gran i l’afició ho nota. L’entitat ja ha superat els 25.000 socis i vol arribar als 30.000.

Semblaven condemnats a no aconseguir-ho mai, però ho van fer. El 4 de juny, en la seua enèsima oportunitat de tocar el cel, els jugadors de Pablo Machín no van fallar i Girona va celebrar l’ascens a Primera. Però en el futbol l’ahir és història i no tots els herois de l’ascens podran viure un històric desafiament. De fet, respecte al passat curs, tan sols vuit futbolistes tenen assegurada la seua continuïtat a Montilivi. Pel que fa al possible onze tipus, l’experimentat Iraizoz és el favorit per ocupar la porteria.

A falta de concretar un mínim de dos fitxatges per augmentar la competència i el nivell, la típica línia defensiva de cinc homes de Machín podrien formar-la Maffeo, Espinosa, Juanpe i Aday Benítez o Planas, que també pot actuar, com a central esquerre.

Sens dubte, al Girona, el centre del camp és la parcel·la que ofereix més garanties. A la qualitat de Pere Pons, el toc de Granell, l’experiència d’Amagat, la classe de Borja García i la desimboltura de Portu cal afegir-los la qualitat dels que acaben d’arribar. La davantera, en canvi, és la línia en la qual hi ha més feina per fer. En general, el seu nivell en els partits de preparació no ha estat gens bo.