Tatxo Benet: “Vaig complir amb el club”

El que va ser màxim accionista de l’extinta UE Lleida des de l’abril del 1998 fins al juny del 2010, Josep Maria Tatxo Benet, va dir en una entrevista concedida a SEGRE que “vaig complir les meues obligacions al peu de la lletra, encara que ara no faria algunes coses que vaig fer”, i que “mai hauria anat al concurs de creditors” (com sí que va fer la seua successora, Annabel Junyent). Va assegurar també que actualment no posseeix cap vincle amb el Lleida Esportiu, per al qual va demanar “paciència, tolerància i confiança perquè pugui treballar amb tranquil·litat”. Benet, un dels socis propietaris del grup audiovisual Mediapro, va fer aquestes declaracions en el marc de l’exposició Mediapro Live, la revolució en directe, que pot veure’s fins al dia 24 al Palau Robert de Barcelona, i que permet, entre altres coses, repassar les imatges més icòniques dels últims vint anys. “Jo no hauria portat mai el club al concurs de creditors. Penso que quan un està al capdavant té unes obligacions i jo les vaig complir al peu de la lletra. També entenc que la gent que se’l va quedar potser no tenia la capacitat d’afrontar aquestes obligacions, però aleshores millor que no se l’hagués quedat”, va assenyalar Benet.

De l’etapa al capdavant de la UE Lleida, va comentar: “Vam estar a punt de pujar a Primera, però vam baixar després a Segona B d’una forma totalment inesperada. Per entrar en un club de futbol s’hi ha d’estar molt a sobre i ser molt futbolístic. Jo desgraciadament en aquella època de la meua vida estava refent totalment la meua faceta professional, passant d’exercir de periodista a tirar endavant un projecte com el de Mediapro i era molt difícil que pogués estar-hi a sobre. Només tinc paraules d’agraïment per a la gent que va ser-hi donant la cara. Si fitxo Messi, Neymar o Dembélé, no m’equivocaré gaire, però en categories com la Segona A i la Segona B és tot molt complicat. Per això dono molt valor al que està fent el Lleida Esportiu. Que any rere any sigui allà a dalt és molt difícil i al final, algun any, acabarà pujant.”

Demana “paciència i tolerància” amb la junta del Lleida Esportiu i “deixar-la treballar amb tranquil·litat”

Sobre si es penedeix d’alguna cosa durant l’etapa al Lleida, va assegurar que “no, perquè ho vam fer tot amb la millor voluntat i hi va haver coses que van sortir bé i altres malament. Però ara tinc una experiència que no tenia i no faria les coses com les vaig fer llavors, això seguríssim. Algunes les feia per intuïció, però mai vaig baixar al vestidor, on només hi ha d’haver els professionals. Com deia Cruyff: «Jo només parlo de futbol amb els meus ajudants i els meus jugadors perquè els directius no en tenen ni idea.» I tenia raó. Jo no en sé, de futbol. Segurament tindria més paciència i no em deixaria portar per les urgències.

Algunes claus per al bon funcionament de qualsevol club són la paciència, la tolerància i deixar treballar amb tranquil·litat, però de vegades l’entorn, que deia Cruyff, és el que ho impedeix. I és una contradicció perquè els mateixos que estan interessats que l’equip vagi bé i guanyi són els que moltes vegades impedeixen que això passi”. Sobre el procés concursal de la UE Lleida, que va ser liquidada amb un deute de 28 milions d’euros del qual van ser exonerats pel jutge ell i la seua junta, considera que “va ser una solució que en aquell moment va poder dur-se a terme i és veritat que jo hi vaig ajudar perquè m’ho van demanar (va avalar amb 600.000 euros repartits en les tres primeres temporades). Des d’aleshores no hi tinc cap vinculació”.