L'Audiència Nacional manté a la presó Rosell per blanqueig de capitals
L’expresident del Barcelona està acusat de quedar-se amb 6,5 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals de partits de la selecció brasilera de futbol
L’Audiència Nacional ha tornat a avalar la decisió de la jutgessa Carmen Lamela de mantenir a la presó l’expresident del Barcelona Sandro Rosell, acusat de quedar-se amb 6,5 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals de partits de la selecció brasilera de futbol.
La Secció Tercera de la Sala Penal d’aquest tribunal també s’oposa a l’excarceració de l’advocat i polític andorrà Joan Besolí, a qui se li atribueix la creació d’empreses al Principat amb les quals suposadament es van blanquejar els diners.
Aquesta és la tercera vegada que l’Audiència Nacional desestima els recursos d’ambdós acusats, que es troben a presó des del passat 25 de maig, i als quals se’ls imputa els delictes de blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal.
Des que Rosell va ingressar a la presó, assenyala la Sala en una interlocutòria, s’han practicat diligències que apuntalen els indicis contra ell, entre elles la comissió d’investigació en el Senat brasiler en relació amb l’activitat delictiva de l’expresident de la Confederació de Futbol Brasiler (CBF) Ricardo Teixeira, a qui la justícia espanyola fins i tot no ha aconseguit localitzar.
En les conclusions de la comissió s’afirma que Teixeira es va enriquir il·lícitament aprofitant el seu lloc i va percebre suborns a canvi de la venda de drets de la selecció brasilera de futbol.
Així mateix, la interlocutòria valora la declaració judicial del que fos director general de International Sports Events (ISE) a Europa, una empresa vinculada a una societat àrab de l’Illes Caiman del bilionari saudita Saleh Kamel, Dirk Hollstein. Gràcies a aquesta declaració es reforça la tesi de què Rosell -que també està acusat en un altre procediment pel fitxatge del davanter brasiler Neymar- va cobrar comissions derivades d’un contracte firmat el 2006 entre les empreses ISE i Uptrend -aquesta última propietat de Rosell-, perquè la primera adquirís drets sobre partits amistosos de la selecció brasilera.
En la seua compareixença, Hollstein va defensar Rosell i va dir que aquest només va dur a terme activitats d’intermediació entre ISE i la CBF per a la celebració dels partits.
Tanmateix, el mateix Rosell va declarar davant de la jutgessa Lamela que també havia rebut diners per altres activitats relacionades amb l’organització dels partits, una cosa que no va esmentar Hollstein. "Resulta sorprenent que ISE entri en negociacions amb l’apel·lant (Rosell) per celebrar un contracte amb la CBF de gran envergadura econòmica sense assegurar-se ni demanar garanties que ostenta algun tipus de representació o capacitat d’actuar per compte d’aquesta entitat", afirma la interlocutòria.
En vista d’aquestes contradiccions, la Sala creu que la declaració d’Hollstein no ha fet "més que ratificar" les proves incriminatòries que pesen contra Rosell i insisteix que existeix risc que s’escapi d’Espanya per la seua facilitat "per moure’s pel món desenvolupant la seua activitat professional".