Un bon punt

Amb capacitat de sacrifici, sabent patir quan correspon i amb una petita dosi de fortuna –superat ja el temps afegit, l’At. Balears va estavellar una pilota al travesser–, el Lleida va sortir viu de la ratera de Son Malferit, un camp de dimensions reduïdes, herba artificial, un públic que està molt a sobre i davant d’un rival massa agressiu, que buscava la primera victòria a casa després de perdre en el debut davant del Vila-real B (0-1) i empatar en el derbi amb el Mallorca (0-0). Els d’Albadalejo van tornar a demostrar l’eficàcia de la seua pressió, jugui qui jugui de titular, encara que ja es vagi perfilant l’equip tipus, i que treballen molt bé l’estratègia. Això li va permetre sumar un punt (1-1) i mantenir-se invicte. El Lleida va intentar marcar en dos ocasions des del centre del camp (vegeu el desglossament) i el 0-1 va arribar amb una contra iniciada per Diego Rivas i que va culminar Jorge Félix amb un espectacular cop de cap des de la vora de l’àrea. En tot el primer temps, el Lleida va controlar més i millor el joc davant d’un rival que només va tenir clar el gol abans del primer minut amb una rematada d’Oliva que Rivas va enviar a córner. Després del gol, es va endurir el joc, amb entrades molt dures, batusses a cada acció i una pluja de targetes –l’expulsió de Kike López, substituït per lesió, a la banqueta local, va ser esperpèntica–, que va acabar descentrant el Lleida quan tenia el partit a les mans. En la represa, l’At. Balears va ser tota una altra cosa. Va sortir alliçonat del vestidor, Fullana va prendre el comandament i l’exlleidatà Xisco Hernández va conduir l’atac local fins a aconseguir l’empat. Una jugada que va iniciar ell i va servir a Álvaro, que va enviar la pilota al segon pal perquè Oliva rematés de cap, desmarcat, al fons de la xarxa. El millor va ser que els lleidatans no es van ensorrar amb el gol. És més, tret d’una rematada de Nacho Heras al 69, que va sortir fora per poc, les dos millors ocasions van ser lleidatanes. La primera, per partida doble: Moustapha, després de dos dríblings, va rematar, però el xut entre l’alemany Carl Klaus i el defensa Vallori va acabar en córner, que, botat per Jorge Félix, va ser rematat de cap per Satrustegui ajustant-lo al pal, però fora, i encara tindria Jorge Félix l’1-2, però el xut va acabar anant amunt. La resta dels minuts va ser un constant forcejament entre els locals, a base de penjar una pilota rere l’altra a l’àrea de Riego Rivas, que van ser sistemàticament rebutjades per la defensa lleidatana, impecable per dalt, sobretot per Trilles i Eneko, que van quallar un molt bon partit. I després, esclar, la fortuna. Amb els quatre minuts de prolongació ja vençuts, un inexistent córner contra el Lleida –era una clara sacada de porteria– va ser rematat de cap per Vallori, pujat a l’atac, al travesser. Perdre el partit hauria estat totalment injust.