Saba nova

L’Actel Força Lleida inicia aquest dissabte, a la Ciutat Esportiva del FC Barcelona, un nou projecte en la categoria de plata del bàsquet espanyol, la sisena consecutiva, que arranca amb il·lusions renovades i amb un equip que, sobre el paper, s’entreveu més sòlid i amb la joventut com a bandera. La permanència tornarà a ser el gran objectiu esportiu i omplir el Barris Nord, el del club, per a una temporada en què el somni és tornar a jugar el play-off.

Fins a quatre canvis ha introduït Borja Comenge en el seu segon projecte al club, que manté, això sí, el bloc de la temporada passada, amb l’experiència de Miki Feliu, Juampi Sutina i Ablaye Mbaye i la projecció de Kregor Hermet –ja amb fitxa del primer equip–, Marc Rubín de Celis i Marc Martí, que completa la segona campanya com a cedit pel Bàsquet Saragossa avalat per la gran segona volta de l’any anterior.

Des que el tècnic lleidatà es va fer càrrec de l’equip, aquest s’ha anat reinventant a cada situació. L’última temporada va viure, sobretot, de la inspiració de dos jugadors. Primer, Luka Rupnik, clau en l’espectacular arrancada que va portar l’Actel a liderar en solitari la Lliga. I després, amb la marxa de l’eslovè, Garrett Nevels, que va assumir els galons per convertir-se en l’MVP de l’equip, amb uns números que li han permès fer el salt la Lliga italiana i a jugar competició europea. Aquesta vegada, la configuració de la plantilla ha estat una altra de ben diferent. D’entrada, no hi ha cap jugador franquícia i sí molts que poden assumir un rol destacat, especialment els quatre nouvinguts.

De fet, alguns arriben després de completar grans temporades als equips anteriors. Jarred Ogungbemi-Jackson, canadenc de naixement però amb passaport jamaicà –de manera que no ocupa plaça d’extracomunitari–, aterra al Barris Nord per dirigir la nau després de ser escollit el millor base de la passada Lliga portuguesa.

Un altre, Brano Djukanovic, arriba com a màxim anotador de la Lliga sèrbia, dots que ja ha començat a demostrar a Lleida a la pretemporada, en la qual ha estat, de llarg, el màxim encistellador de l’equip, exhibint un llançament letal des de més enllà dels 6,75.

Un altre dels punts forts d’aquest nou Actel Lleida serà la polivalència. Al marge de Feliu, el comodí de Comenge per quan hi ha problemes amb els pivots, aquest any se li uneixen el mateix Djukanovic, que pot actuar de 2 o de 3, i Timothy Derksen, que pot jugar en totes les posicions exteriors i fins i tot de 4, en cas que fos necessari. El de Tucson, que ja coneix perfectament la Lliga després del seu pas pel Marín, està pendent de rebre el passaport italià, cosa que elevaria, i molt, les possibilitats de sortir del club abans d’acabar la Lliga. I en zona interior destaca la presència del neozelandès Mike Karena, que aportarà múscul i joc sota el cèrcol per pal·liar la marxa d’Alzamora, una de les baixes de l’equip al costat de Simeón, Demétrio, Sevillano i l’esmentat Nevels.

Que comenci l’espectacle.

Una bona pretemporada malgrat sumar més derrotes que victòries Encara que la victòria és sempre el gran objectiu final en el món de l’esport, sobretot en el col·lectiu, durant les pretemporades els resultats queden en un segon pla. El repte és acoblar els nous i conjuntar l’equip, i això és el que ha fet Borja Comenge, que ha donat poca rellevància a les derrotes que ha patit el seu equip, fins a cinc, per únicament dos victòries. No obstant, en gairebé totes, l’equip ha competit fins al final, i això que a cada enfrontament ha comptat amb baixes de rellevància, l’última de les quals va ser la de Karena, que és el gran maldecap del tècnic per al debut davant del Barça B.