Gran punt

El Barça va treure un sofert empat (1-1) en la seua primera visita al Wanda Metropolitano davant un Atlètic ultradefensiu, gràcies a un tardà gol de Luis Suárez que va igualar l’aconseguit per Saúl Ñíguez a la primera meitat, la qual cosa va suposar la primera entrepussada matalasser de lliga a l’acabat d’estrenar estadi i també el primer dels blaugranes a la Lliga. El gol de l’uruguaià va allargar la mala ratxa dels blanc-i-vermells en el torneig domèstic davant un rival que no vencen des del febrer del 2010. Els de Simeone van provar de defensar un resultat positiu, però el pas dels minuts els va fer perdre la frescor necessària per tancar un xoc davant un destacat líder que, per afany i ocasions, va merèixer guanyar.

L’Atlètic tenia molt afinat el seu pla. No assumiria més riscos dels que li provoqués l’adversari, conscient que la responsabilitat de la pilota seria dels blaugranes. Aquests també sabien que davant tindria un mur entorn d’Oblak i que darrere haurien de córrer per frenar els contraatacs. Aquest panorama li exigia un exercici de paciència, mobilitat i precisió. O una individualitat de Messi, que no sap de defenses, ni de tàctiques, ni de rivals; que juga, regateja i es perfila sempre amb la porteria contrària a la ment. Ahir va tenir la primera ocasió als 29 segons i no va ser gol per uns centímetres.

Els blaugranes van reclamar dos penes màximes, una de Gabi sobre Messi i una altra per unes mans de Savic

El conjunt blaugrana va tornar a puntuar al feu matalasser, on no perd des del 2010

Després, es va veure molt menys Messi a les zones concloents i va seguir el Barça amb la pilota, un monopoli per moments, gens nociva en qualsevol cas. I fins a aquí. Sense més oportunitats en una estona llarga, en la qual l’Atlètic va demostrar determinació en dos rematades de Griezmann, prèvia carrera vertiginosa i túnel a Piqué. Els dos els va parar un imponent Ter Stegen, però també els dos eren un indici que, llavors, per molt replegament i per molt que la pilota durés poc o gens a l’Atlètic, es jugava potser més al que va dissenyar l’equip blanc-i-vermell que al que va voler el Barça, que només va forçar una parada fàcil d’Oblak en el primer temps. I, de sobte, l’1-0 de Saúl Ñíguez. Un golàs, que va nàixer d’una combinació d’una desena de tocs entre Filipe Luís, Carrasco i l’internacional espanyol, que va arribar al caire de l’àrea i va llançar un xut ajustat contra el qual res va poder fer Ter Stegen. El gol va donar serenitat als blanc-i-vermells, que no van canviar el guió i van aguantar sense dificultats fins al descans davant d’un espès atac blaugrana, que no va arribar amb claredat a l’arc defensat per Oblak malgrat els esforços d’un Messi omnipresent, que va reclamar un clar penal de Gabi que el col·legiat no va donar.

Precisament, a la represa, va ser seua l’ocasió més clara, amb un xut de falta que es va estavellar al pal. Mentrestant, els de Simeone trobaven dificultats per sortir a l’espai i amb prou feines inquietaven un Barcelona al qual el pas dels minuts corria en contra camí de la primera derrota de Lliga de la temporada. Tanmateix, la falta d’ocasions i de frescor després de l’aturada de seleccions va fer que el partit resultés massa llarg als atlètics, que van acabar defensant al seu propi camp davant de la insistència de Luis Suárez i Messi, que van tornar a demanar una pena màxima per unes mans clares de Savic dins de l’àrea. La dupla culer es va activar a la segona meitat i, encara que l’argentí no va trobar l’encert que sí que va tenir amb la seua selecció per portar-la al Mundial de Rússia, va ser suficient per inquietar una defensa local que va acabar veient com Luis Suárez silenciava el Wanda amb un cop de cap a falta de menys de deu minuts per al final, que va suposar el seu tercer gol aquesta temporada. Després de l’empat, els de Valverde van tenir diverses ocasions per endur-se els tres punts, però els va faltar sort en la definició.