Dos parelles de germans bessons juguen al Llista

És fàcil que dos germans practiquin un mateix esport, que juguin al mateix equip també pot ser freqüent, però que coincideixin en una plantilla de deu jugadors dos parelles de germans bessons, no és gens habitual. A l’ICG Software Lleida hi ha aquesta temporada els acabats de fitxar Roberto i Bruno di Benedetto, bessons francesos de pare sicilià i mare gallega, amb els bessons de Tremp Lluís i Andreu Tomàs. Tots ells veuen avantatges en el fet de compartir equip amb un germà, encara que reconeixen que alguns comentaris que es dediquen no s’atrevirien a fer-los amb altres companys. “Si el que li dic al meu germà ho digués a un altre company, hi hauria pollastre en cada partit”, fa broma Andreu.

LLUÍS TOMÀS

TREMP, 6-7-1986

«Si com ens cridem nosaltres cridéssim a un altre, hi hauria un pollastre en cada partit» 

ANDREU TOMÀS 

TREMP, 6-7-1986

«És el primer cop que sortim de França i vam pensar que fer-ho junts seria més fàcil»

ROBERTO DI BENEDETTO

PARÍS, 8-5-1997

«Després de jugar tota la vida junts només amb una mirada ja ens entenem» 

BRUNO DI BENEDETTO 

PARÍS, 8-5-1997

Bruno i Roberto, nascuts a París el 8 de maig del 1997, han jugat tota la vida junts. “Va ser per casualitat. El meu pare ens va apuntar a un club, el Noisy Le Grand, i ens va agradar.” Després van anar al Merignac i d’allà a La Vendéenne, on han guanyat dos Lligues i una Copa. El seu germà Carlo compleix la segona temporada al Liceu.

Tots reconeixen que els afecten els errors del seu germà i que es diuen coses que no dirien a cap altre

Andreu i Lluís, encara que van començar junts a Tremp i van arribar junts al Lleida, es van separar durant l’etapa universitària, fins a tornar a coincidir al Llista. “Jugar amb el teu germà al club de casa és una de les coses més boniques que et pot brindar l’esport”, diu Lluís.

“Jugar amb el teu germà té coses bones i altres de no tan bones, encara que prevalen les primeres”, assenyala Bruno. “Nosaltres hem estat tota la vida junts, et coneixes a la pista, saps sempre on és l’altre”, afegeix. “Hi ha tanta confiança que no ens amaguem de cridar a l’altre si fa res malament”, afirma Roberto. “Però ens entenem millor que amb altres jugadors.” Afegeix que a l’arribar a Lleida els va fer sentir-se més còmode veure que hi havia uns altres dos bessons. “Vam notar que la relació entre ells és igual d’intensa que la nostra i això et dóna complicitat.”

“Et dius les coses d’una altra manera, per al bo i per al dolent”, assenyala Andreu. “També m’afecta més que a un altre company quan el meu germà comet un error. I sol ocórrer que si un dels dos no està bé un dia, l’altre tampoc.”

També admeten que “ens cridem contínuament. De vegades són crits de 20 segons”. “No és una dependència negativa, però sí que tenim la necessitat d’estar en contacte”, afegeix Lluís, que resumeix així la seua relació: “Som germans, amics i companys de colla.”

“Amb un equip així l’objectiu ha de ser important” Bruno di Benedetto creu que amb l’equip que té aquesta temporada l’ICG Software es pot ser ambiciós. “Amb un equip així els objectius han de ser importants”, explicava el jugador. Segons la seua opinió, aquests objectius són “acabar la Lliga entre els quatre primers, classificar-nos per a la Final Four de la CERS i intentar guanyar la Copa del Rei”.   Lluís Tomàs diu que “si no som humils i treballem cada minut, tots som vulnerables”