Derrota digna

El Lleida, tercer del seu grup a la Segona divisió B, va ser un digne rival per a la Reial Societat, un equip de Primera divisió que competeix a l’Europa League i que va haver d’esforçar-se per emportar-se la victòria (0-1), en el partit d’anada dels setzens de final de la Copa del Rei. A pesar de dominar la pilota durant la major part del partit, els d’Eusebio Sacristán van passar dificultats a la segona part, en la qual el Lleida va desplegar un gran joc, amb un enorme desgast físic dels jugadors, que van fer prou mèrits per haver aconseguit un empat.

Els donostiarres, amb la baixa d’última hora d’Illarra, que estava convocat però no va viatjar a causa d’una gastroenteritis, van deixar a Sant Sebastià algunes de les seues estrelles, com és el cas d’Odriozola, Kevin, Aritz, Zubeldia o William José. Però van saltar a la gespa del Camp d’Esports amb figures com Canales, Íñigo Martínez (que pretenia el FC Barcelona l’estiu passat), De la Bella, Oyarzabal i el mexicà Carlos Vela.

Va ser precisament l’exmadridista Sergio Canales el gran protagonista del partit. Seues van ser les rematades de més perill i seu va ser el gol que va donar la victòria a la Reial. Una tremenda canonada des de fora de l’àrea va superar l’estirada d’Oliveros per fer el 0-1 (31’).

El Lleida, que el públic va portar amb safata durant tot el partit, amb un incansable suport a cada una de les accions, sabia que el guió no seria l’habitual. A la Lliga, solen dominar els partits, però ahir els va tocar ser dominats. Encara que la Reial tocava molt la pilota, tenia poca arribada a l’àrea gràcies a l’excel·lent treball defensiu dels locals. La prova és que els donostiarres només van poder connectar dos rematades ben dirigides durant tot el partit. I una va ser el gol que els va donar la victòria. És cert que el Lleida de la primera part, tan centrat com estava en l’exigent tasca defensiva, no va arribar a rematar ni una sola vegada durant els primers quaranta-cinc minuts. Una aproximació de Moustapha, que va cedir a Nierga a l’àrea, avortada pel sòlid defensa basc (16’), i una bona centrada de Valiente que no va trobar rematador (49’) van ser els tímids intents per superar Toño. La Reial tan sols va tenir una altra ocasió, amb una bona rematada de Januzaj que va sortir fora per poc. Al descans es va arribar amb el 0-1. Però el Lleida de la segona meitat va ser un altre. Es va transformar en un equip descarat que va obligar la Reial a un exigent esforç i va protagonitzar una excel·lent segona part. Pumar va donar el primer avís amb una centrada en el minut 47 en què la sortida de Toño va evitar la rematada de Nierga. Joel Huertas, dos minuts més tard, va llançar una falta i Valiente va connectar una bona rematada que Toño va enviar a córner. L’afició vibrava com mai i la Reial sabia que necessitava fer un altre gol. Ho va intentar Canales amb una rematada desviada (53’), un minut abans que Mousa protagonitzés una gran jugada en la qual va marxar de tres rivals i la centrada va desviar-la a córner De la Bella. La Reial hauria apogut marcar en sengles rematades de Juanmi i Canales, mentre que Jorge Félix va obligar Toño a lluir-se (73’). Al final, 0-1, derrota digna i a esperar la tornada a Anoeta.