El procés, al Camp d'Esports

El Lleida-Reial Societat havia de ser una festa i ho va ser. Tant al camp, on els dos equips van oferir moments de bon joc, amb un Lleida protagonista en una excel·lent segona meitat, i també ho va ser a la grada, on l’afició va vibrar com mai, va animar l’equip en tot moment i va tornar a l’estadi l’ambient que es va viure a Primera divisió o en els recents play-offs.

Però el futbol no va ser l’únic protagonista del vespre lleidatà. El procés, després d’un nou dia frenètic al Parlament i al Palau de la Generalitat, també va aterrar al Camp d’Esports. A la grada de Gol Nord es va desplegar, abans del partit, una gran pancarta en què es podia llegir “Catalunya Europe’s next state” i també es van col·locar dos pancartes amb les imatges de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i de Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, similars a les que recentment van ser prohibides i retirades al Camp Nou. Sota dels rostres dels Jordis figurava la paraula anglesa Freedom, llibertat, exigint així la sortida de la presó dels dos líders.

Tampoc van faltar els crits i càntics d’“In-inde-independència”, als quals també es van unir els seguidors donostiarres, uns 200, que van confraternitzar perfectament amb l’afició lleidatana. Un d’ells, que havia sortit de Donosti a les cinc del matí i que tornava després del partit, s’interessava pel procés preguntant a un aficionat. Després d’escoltar-lo li va respondre: “El que esteu fent els catalans ho hauríem d’haver fet nosaltres fa anys.”

Aquesta vegada no es va esperar al minut 17:14 per cantar –ara sí que es pot mirar l’hora al marcador–. Els càntics i crits a favor de la independència es van sentir abans d’entrar a l’estadi, als minuts previs al partit i, durant el duel, en diversos moments. També es va cantar l’himne de Catalunya, Els Segadors, i els habituals “Tebas vés-te’n ja” i les crítiques a l’alcalde Àngel Ros, als quals es van unir càntics de “Visca el Lleida i Visca Catalunya!”.

TOCS D'HUMOR

Fins i tot la megafonia de l’estadi va fer una picada d’ullet al procés. Durant el descans va sonar la divertida cançó que La Trinca va popularitzar el 1976, La Faixa, amb iròniques tornades com “la faixa està de rebaixa, no se’ls veu gaire optimistes, aquells fabricants de faixes, altrament dits faixistes”. Nota d’humor ara que torna a cotitzar a l’alça. Per a un partit com el que es jugava ahir, amb una gran afluència de públic a les grades, s’havien preparat una sèrie de mesures que van funcionar correctament, atesa la fluïdesa amb què es va accedir a l’estadi i en el moment d’abandonar-lo, per a la qual cosa es van obrir totes les portes. Per entrar, en lloc de les sis habituals d’un partit de Lliga, ahir n’hi havia vuit d’obertes.

També van fer cas els aficionats a les recomanacions de no acudir amb cotxe particular, ja que estava tallat el carril de Fleming que dóna a l’estadi, així com l’accés al Velòdrom i per l’avinguda de Navarra. Això es va notar especialment als carrers pròxims en els quals sol ser relativament fàcil aparcar, mentre que ahir va caldre fer-ho més lluny de l’habitual. El públic també va acudir amb anterioritat al Camp d’Esports, la qual cosa va afavorir la fluïdesa d’accés.

Guanyar, ahir, era difícil per l’entitat del rival, però el públic va sortir satisfet del Camp d’Esports després de viure una gran festa del futbol, i va acomiadar a l’equip amb crits de “Lleida, Lleida, Lleida!!!”.