Així és impossible

L’Actel Lleida no va poder plantar cara al Corunya, davant del qual va encaixar la quarta derrota de la temporada (93-74). Les baixes de Karena, Derksen i Mbaye van pesar massa a l’equip, que va trobar a faltar l’aportació de, com a mínim, un jugador més. Amb una plantilla plena de vinculats, els lleidatans van poder plantar cara durant el tercer quart, però els gallecs van fer valer la lògica.

Quintet revolucionari a causa de les circumstàncies, amb el del planter Vinós com a titular i Marc Martí encarregat de fer de center durant els primers minuts. Malgrat aguantar el primer envit dels gallecs, l’Actel Lleida es va anar enfonsant davant de l’encert inicial dels corunyesos, que es van posar 8 a dalt (12-4) després d’una penetració de Gilling. Comenge va haver de parar el partit quan havien transcorregut només 3:33. Va entrar Hermet a pista per posar més múscul. Però el problema no es va solucionar, perquè els interiors rivals estaven ben coberts, però els exteriors estaven fent molt mal. Va entrar Feliu, més múscul, coincidint amb una renda gallega de 9 punts (17-8). Va reaccionar l’Actel Lleida de la mà de Djukanovic i Hermet, que va anotar el primer triple per als de negre. Però va ser un miratge. El Corunya va seguir al seu ritme, amb un encert altíssim i amb ovació de Riazor a la tornada de Monaghan, el seu ídol de la temporada passada. Un triple de Torres i una cistella de Cooney van situar una màxima de 14 punts, abans que Feliu tanqués el primer quart amb el 28-16. El segon acte no va canviar de guió. Dos triples consecutius de Gilling i Chuku per renovar la màxima fins als 16 punts (34-18). Feliu va respondre amb un altre llançament de tres, però el matx semblava sentenciat ja en el segon parcial. No hi havia res a la banqueta lleidatana que servís com a revulsiu. Després d’un altre triple d’Ángel Hernández (39-25) Comenge va demanar temps. Més per oxigenar els seus jugadors que una altra cosa. El més a prop que va estar l’Actel Lleida dels gallecs va ser a 12 punts (44-32), després d’una penetració de Sutina. Però l’intent de reacció el van frenar els locals amb la seua millor arma fins a aquell moment. Un triple d’Hernández i un altre de Cooney per tancar la primera meitat amb una màxima diferència de 17 punts (50-33). Quedava clar que la segona meitat anava camí d’un tràmit, ja que amb les baixes que presentaven els lleidatans era impossible plantar cara a l’arsenal de possibilitats d’Aranzana a la seua banqueta, encara que Olmos estigués lesionat. Després del pas pels vestidors, el Corunya va continuar manant, amb un Actel Lleida massa tou en defensa. De nou els triples van ser la creu per a l’equip de Comenge, que perdia per 21 punts després d’un altre llançament exterior de Jorge Sanz. Cooney va renovar la màxima poc després amb el 61-39. Van arribar llavors els millors minuts dels lleidatans, liderats per Feliu. Tres triples consecutius de l’Actel per a un parcial de 0-12 i Aranzana va saltar com un ressort de la banqueta per demanar temps. Els lleidatans van arribar a situar-se a 9 punts després de l’enèsima penetració de Djukanovic, però el Corunya va respondre amb el seu intractable tir exterior. Es va passar del 64-55 a un 74-55. L’Actel va començar l’últim parcial 17 per sota i amb l’èpica com a únic aliat. Després d’un nou triple de Flis, per al 79-59, Comenge va demanar temps, perquè l’equip estava totalment perdut, les cames començaven a pesar i molt. Però el Corunya va tornar a situar-se 22 punts a dalt a falta de poc més de 5 minuts per al final i allà es va acabar el somni d’un Actel Lleida al qual només quedava que el resultat no fos massa dur en la que va ser la seua quarta derrota de la temporada.