Sense fortuna

L’Actel Força Lleida va encaixar la cinquena derrota de la temporada, la segona consecutiva, després de perdre davant de l’Oviedo (74-80) en un partit en el qual sempre va anar a remolc. Va saber reaccionar fins a tres vegades i igualar marcadors per sobre dels vuit i deu punts, però va acabar clavant el genoll al final davant d’un rival dels grans que va decidir per la qualitat dels seus jugadors i amb una mica de fortuna, precisament, la que li va faltar al quadre lleidatà, en el qual es van estrenar Mike Karena i Davis Rozitis.

A diferència del que va succeir fa una setmana a la Corunya, on l’Actel va jugar sense cincs, ahir Borja Comenge va tenir on elegir. Amb Mbaye descartat per precaució, el tècnic lleidatà es va decantar per donar entrada en el quintet titular a un dels debutants, Davis Rozitis, l’últim fitxatge. El letó, a pesar que només havia completat dos entrenaments, va ser un dels millors en un primer quart en el qual els lleidatans van anar de menys a més.

El punt d’honor que va exhibir l’equip, que no es va donar per vençut, i els debuts esperançadors de Rozitis i Karena

L’arrancada no va ser gens encoratjadora, amb un Actel prou desencertat en atac, executant llançaments sense la possibilitat de carregar el rebot ofensiu i deixant molts espais al darrere que l’Oviedo va castigar, i molt. Tot just superat el minut 4, el marcador ja reflectia un preocupant 4-11, que va obligar Comenge a parar el partit i reconfigurar els sistemes. Amb Karena a la pista, gaudint dels primers minuts oficials, el joc dels de negre va semblar que millorava. De fet, el neozelandès, que ha estat dos mesos allunyat de les pistes, va firmar els seus quatre primers punts de forma consecutiva, que van donar aire a l’equip, que patia molt en defensa per frenar Oliver Arteaga. Dos tirs lliures del tinerfeny, que aleshores ja en sumava sis, van elevar l’avantatge a nou punts (8-17).

Gràcies a les accions individuals de Rubín de Celis, Feliu i Rozitis, a qui no li va tremolar el canell, l’Actel va arribar viu al final del primer parcial (16-22), però amb moltes coses a millorar. Els de negre van entrar amb un altre aire al segon període i un parcial de 5-0, amb cinc punts d’un Feliu excels jugant al pal baix, el van atansar a un Oviedo que no va tardar a reaccionar. Ho va fer amb sengles triples de Geks i Maynard. Comenge va col·locar llavors dos bases a la pista i, amb un equip més baix i en ràpides transicions, l’Actel va poder equilibrar el marcador a 30, amb una última cistella de Djokanovic arran d’un robatori de pilota. Però es va tornar a desconnectar el Força Lleida. De nou va deixar molts espais amb la seua defensa d’ajuts i l’Oviedo el va castigar des de la línia de 6,75 amb dos llançaments sense oposició de Pérez. Unit a una altra cistella d’Arteaga guanyant la partida als interiors lleidatans, va completar un parcial de 0-8 per tornar a elevar l’avantatge (30-38), que al descans acabaria sent de deu punts (32-42), el més ampli fins al moment.

La segona meitat va arrancar amb l’Oviedo establint una altra màxima diferència, ara d’onze punts, amb un tir lliure de Barro, però l’Actel va tirar orgull i va arribar a situar-se a tres amb un parcial de 12-4 (44-47). El temps mort de Carles Marco va tallar la remuntada i Maynard, amb cinc punts consecutius, alguns amb molta fortuna, va tornar a estirar el marcador (44-52). L’Actel estava fent la goma com si d’una prova ciclista es tractés. No s’enfonsava quan el rival se n’anava vuit o nou punts amunt, i tenia la gosadia de reaccionar i tornar a ficar-se en la lluita a base de cistelles molt treballades. A l’altre bàndol, el joc era una mica més fluid, però amb la diferència que sempre apareixia algú per resoldre a l’últim instant. Si fins al tercer període havia estat Arteaga el referent absolut, a partir de l’últim assalt, que va arrancar amb un triple d’Ogungbemi que igualava el partit a 57, Barro, que es va fer gran a la pintura, i Cárdenas i Karahodzic, amb els seus triples, van assumir aquest rol.

Gràcies a això, l’Oviedo va tornar a prendre sis punts d’avantatge (59-63), que, aquesta vegada sí, van ser insalvables per als de negre, que, malgrat tot, van morir lluitant i, sigui dit de passada, sense fortuna en alguns dels llançaments.