Marc Márquez aconsegueix el seu sisè títol de campió

El pilot lleidatà Marc Márquez s’ha proclamat aquest diumenge campió del món de MotoGP, per quarta vegada en la seua carrera, després d’acabar tercer en el Gran Premi de la Comunitat Valenciana, en el qual ha vençut el seu company Dani Pedrosa, una última prova del campionat en la qual el seu rival pel títol, l’italià Andrea Dovizioso (Ducati), se’n va anar a terra a falta de sis voltes per al final.

Es tracta del sisè títol de campió del de Cervera en el mundial de velocitat.

Dani Pedrosa es va adjudicar la victòria "in extremis" en un final amb guió de pel·lícula de cinema negre. La cursa va transcórrer més o menys tranquil·la fins al vint-i-quatrè gir, quan van començar a desenvolupar-se tots els esdeveniments que van marcar el final de la ccursa, ja que primer va sortir de pista, després de salvar de manera espectacular una caiguda novament amb el colze, Marc Márquez i, llavors, quan els pilots de Ducati tenien la possibilitat d'atacar, primer se'n va anar al terra Jorge Lorenzo i després ho va fer Andrea Dovizioso.

El títol estava sentenciat i Marc Márquez "es va conformar" amb la tercera posició.

Márquez va realitzar una sortida impecable en la qual gairebé immediatament es va posar rere la seva línia el seu propi company a l'equip Repsol Honda, Dani Pedrosa, en tant que l'italià Dovizioso (Ducati Desmosedici GP17) va recuperar tres posicions des de la tercera línia per situar-se sisè ja en el primer parcial.

Encara que poc va aguantar Pedrosa en la segona posició ja que en la segona volta, en la qual Márquez va fer volta ràpida, el francès Johann Zarco (Yamaha YZR M 1) se li va posar per dins en la traçada d'una corba i en aquell mateix instant una mica més enrere Jorge Lorenzo (Ducati Desmosedici GP17) va fer el mateix amb l'italià Andrea Iannone (Suzuki GSX RR) per ser quart, seguit gairebé immediatament per Dovizioso.

Zarco literalment es va enganxar a la Repsol Honda de Marc Márquez buscant algun error o punt del traçat en el qual pogués superar el líder del mundial, la qual cosa va aconseguir en la quarta volta sense massa oposició de Márquez, qui va pensar molt més en aquells instants en el campionat del món -ja que va arribar a mirar ostensiblement enrere per veure on era Dovizioso i allà el va superar el francès-, que en guanyar la cursa.

Amb vint-i-sis voltes encara per davant la situació de cursa era Zarco al comandament, secundat pels dos pilots de Repsol Honda, Marc Márquez i Dani Pedrosa, qui va exercir a la perfecció de company d'equip donant suport a tota hora al líder del mundial, i amb els dos pilots de Ducati fent també el seu treball darrere d'ells, amb Jorge Lorenzo primer i Andrea Dovizioso a continuació.

El francès va liderar la cursa des de la quarta volta però en cap moment no va aconseguir un avantatge suficient com per consolidar la que podria ser la seva primera victòria en MotoGP, doncs concentrat a tota hora i sense cometre errors Marc Márquez "es va instal·lar" al seu rebuf, recolzat a tota hora per Dani Pedrosa i amb Lorenzo i Dovizioso intentant no perdre el contacte amb ells.

Va ser en la tretzena volta quan van tornar a aparèixer les ordres d'equip a la pantalla de la moto de Jorge Lorenzo "suggested mapping machine 8", qui en alguns punts del circuit va fer l'efecte de rodar més lent que el seu company d'equip, que anava per darrere, però l'espanyol es va mantenir en la quarta plaça.

Al capdavant, Marc Márquez -que va mirar diverses vegades cap enrere per veure la situació de cursa- va fer el seu treball a la perfecció, rere la línia de Johann Zarco i recolzat a tota hora per Dani Pedrosa, el que li donava matemàticament el títol mundial i un avantatge respecte als dos pilots de Ducati que ja s'atansava als dos segons, encara que va descendir poc després beneficiats aquests per una "picabaralla" entre Zarco i Márquez que va alentir el seu ritme.

Márquez va intentar liderar la cursa en la vint-i-tresena volta i ho va aconseguir, però a final de recta va entrar completament colat i novament amb el colze va salvar una caiguda ja cantada per tornar a la pista en la cinquena posició, just per darrere dels dos pilots de Ducati i probablement ja "molt més calmat" de les seves ànsies de tancar el títol amb una nova victòria.

VÍDEO. La increïble ‘salvada’ de Marc quan anava primer

La cursa encara anava a donar alguna sorpresa ja que una volta més tard, en el vint-i-cinquè gir se'n va anar al terra Jorge Lorenzo i poc després va marxar llarg i va acabar pels terres Andrea Dovizioso, que va poder tornar a pista però ho va fer en l'última posició de cursa i per tornar al seu taller, amb la qual cosa Márquez era ja matemàticament campió del món.

Zarco i Pedrosa es van quedar sols en la baralla per la victòria i després d'un primer intent de superar-lo va haver d'esperar a l'última volta per superar el francès i adjudicar-se la seva segona victòria de la temporada després de la de Jerez.

Márquez, que va tornar a tenir un lleuger error de traçada, va aconseguir mantenir-se en la tercera posició i travessar així la línia d'arribada, la qual cosa li donava el seu sisè títol mundial i el quart de MotoGP.

al 'top ten' dels campions mundials

Marc Márquez (Repsol Honda RC 213 V), amb el seu quart títol mundial de MotoGP aconseguit aquest cap de setmana al Gran Premi de la Comunitat Valenciana, el sisè de la seva carrera esportiva (en té un altre a Moto2 i un altre a 125 cc), entra en l'exclusiva llista dels deu primers pilots de la història que acumula més títols mundials.

Márquez, amb 24 anys, acumula ja sis títols mundials -un més que Valentino Rossi a la seva mateixa edat-, 1 de 125 c.c., aconseguit el 2010 sobre una Derbi, un altre de Moto2, aconseguit el 2012 al manillar d'una Suter, i quatre de la categoria regna del motociclisme mundial, MotoGP, tots ells sobre la Repsol Honda RC 213 V, el 2013, 2014, 2016 i 2017.

Així, Marc Márquez es converteix en el campió més jove de la història del motociclisme amb sis títols mundials als 24 anys i 268 dies.

Aquesta exclusiva llista de campions mundials, en la relació total dels quals -tots els campions mundials- hi ha dinou pilots espanyols, continua encapçalada per l'italià Giacomo Agostini, qui al llarg de la seva carrera esportiva va aconseguir acumular quinze títols mundials, 7 de 350 c.c. i un més -vuit- de 500 c.c., en una època en què els pilots podien disputar diverses categories un mateix any, una cosa que no succeeix en l'actualitat.

Després de Giacomo Agostini continua l'espanyol Ángel Nieto, amb els seus 12 +1 títols mundials, sis a 50 c.c. i set a 125 c.c., per davant de l'encara en actiu pilot italià Valentino Rossi, qui té en el seu historial nou títols mundials, un de 125 c.c. el 1997, un altre de 250 c.c. 1999, un de 500 c.c. en 2001 i set de MotoGP (2002, 2003, 2004, 2005, 2008 i 2009).

Quatre pilots en la història del motociclisme són els que han aconseguit el títol mundial en tres categories diferents, els britànics Mike Hailwood i Phil Read, l'italià Valentino Rossi i el lleidatà Marc Márquez.

Només hi ha dos espanyols entre els pilots més premiats de la història del Campionat del Món de Motociclisme, Ángel Nieto i Marc Márquez, tres italians, Giacomo Agostini, Valentino Rossi i Carlo Ubbiali, quatre britànics, Mike Hailwood, Phil Read, John Surtees i Geoff Duke, a més de Jim Redman, de Rhodèsia, l'actual Zimbabwe.