FUTBOL BASE
Una prebenjamina de 7 anys, l'orgull de l'Escola Pinyana de futbol
Ares Caselles Cabrera, prebenjamina de 7 anys, és l’única jugadora d’aquest club que aglutina un centenar de futbolistes || A l’entitat i a la família desitgen que el seu exemple animi més nenes
“El meu somni és jugar a futbol”, va dir als seus pares, i Ares Caselles Cabrera, de 7 anys, és aquesta temporada l’única jugadora de l’Escola de Futbol Pinyana, que aglutina un centenar de futbolistes (entre els 92 que hi ha a la base i el primer equip que juga a Quarta Catalana). Al club estan tan encantats i els agradaria tant que s’estengués l’exemple a altres nenes, que ho van expressar recentment a les xarxes socials amb la frase: “Orgullosos de tenir-la amb nosaltres”, acompanyada d’una foto de la petita. La paraula “orgullosos” té tota la seua intenció, ja que la campanya que va iniciar el juny passat la Federació Catalana per fomentar el futbol femení es diu, precisament, #Orgullosa.
“Ha tingut tal repercussió i es va fer tan viral el tuit que va publicar el club que m’han trucat molts pares i mares preguntant-me i interessant-s’hi”, assegura la seua mare, Susanna. “Hi ha vegades que són els mateixos pares els que no s’atreveixen a apuntar les filles al futbol encara que a elles els agradi. Amb la meua no vam tenir cap dubte pel fet que fos l’única nena al club. És més, per a ella és un somni fet realitat i tant de bo l’hagués apuntat abans”, segueix la mare de l’Ares, que va fer els primers passos com a futbolista a mitjans dels anys 90 a Alguaire quan va arribar a tenir un equip femení. “A casa meua som molt futbolístics. El meu marit, Santi, el meu pare i el meu germà també hi van jugar, però ha estat la meua filla la que ha decidit fer-ho. Si amb 3 anys ja sortia de l’escola i es posava a jugar amb la pilota!”, explica Susanna Cabrera.
La Catalana i la campanya #Orgullosa busca accelerar l’encara lent creixement del futbol femení
El coordinador de l’Escola de Futbol Pinyana, Rubén Pérez, no s’explica per què no tenen més nenes al club. “Comptant l’Ares hem tingut quatre noies durant els últims dos anys, però les altres tres ho van deixar per diferents motius i si ella no hagués arribat a apuntar-se aquesta temporada, no en tindríem cap”, es lamenta. Una d’elles, Mireia, tenia cert nivell i se la va emportar l’AEM, club que va fer història la temporada passada al guanyar l’equip femení infantil una Lliga de nois. La Federació Catalana s’esforça organitzant campanyes i jornades obertes perquè arranqui amb força el futbol femení i, malgrat que ha crescut molt, actualment a Lleida tot just superen les 700 fitxes sobre un total de més de 14.000 que hi ha en total en el futbol lleidatà. “Tant de bo amb el cas de l’Ares s’escampi l’exemple i s’hi apuntin més nenes”, coincideixen Rubén Pérez i Susanna Cabrera.
Encara que sigui el que menys importa, l’Ares fa honor a la demarcació de davantera en què juga perquè en tres partits (un d’amistós i dos de competició) ja ha anotat tres gols. És molt fanàtica del Barça i els celebra com aquests futbolistes que veu per la televisió. “L’important és que és feliç jugant al que li agrada”, conclou la seua mare.