Emili Alzamora: «Sort que no vam veure la salvada en directe»

Què va pensar quan el Marc va salvar una caiguda segura a Xest quan anava primer?

La sort que vam tenir al box és que no ho vam veure en directe. La primera imatge que vam veure va ser quan circulava per la grava, després ja vam veure la repetició i, és clar, sempre pateixes, que no tingui cap ensurt en una prova tan important, però el Marc una vegada més va treure la màgia, va saber mantenir-se sobre la moto i al final va aconseguir l’objectiu. (Riu) Diguem que ja hi estem acostumats.

És el seu estil de pilotatge, que una cosa anormal la converteix en normal.

Normal no és, però aquest any ha hagut d’anar molt al límit i això li ha fet haver de salvar moltes caigudes. Però té aquesta habilitat de fer-ho, encara que esperem que en el futur no hagi de fer-ho. Que es pugui evolucionar la moto i tenir el tren de davant més segur.

Van ser uns inicis complicats perquè l’Honda no anava tan bé com volia el Marc.

Ha estat un any complicat. El nou reglament de l’electrònica i el nou motor, amb una configuració diferent de l’anterior, va fer que en les primeres carreres el nivell de la moto no estigués com ha estat a partir de mitja temporada i al final. Això ha estat difícil, però el Marc ha sabut mantenir la paciència i l’equip i Honda han treballat molt bé perquè la moto fos a poc a poc més competitiva. Al final, per guanyar un Mundial, has de tenir un bon pack entre pilot, moto i equip, i crec que ha estat un bon balanç.

El mateix Marc ha reconegut que el primer tram de la temporada li va provocar molta pressió i estrès, i que després de Montmeló va aprendre a gestionar d’una altra manera la situació. Què és el que va canviar?

En el primer tram de la temporada teníem una falta de competitivitat de la moto, sobretot en l’acceleració, i també amb els pneumàtics, però a partir de Mugello, Michelin ja va canviar i almenys millorem els problemes amb el tren davanter, i es va començar a normalitzar tot una mica. També va influir molt que el Marc va saber gestionar la pressió i que Honda a poc a poc va saber reaccionar i evolucionar la moto conjuntament amb l’equip tècnic.

Quin és el secret de no cansar-se de guanyar?

El secret és el Marc, que té un esperit de sacrifici, una ambició i un lideratge que marquen la diferència i que encomana a la resta de l’equip. A més del gran talent que té.

On són els seus límits?

És el pilot del pàdoc que més busca els límits a cada circuit des del primer segon de l’entrenament. Això fa que el nivell de posada a punt sigui millor i arribi a la carrera més ben preparat. Aquesta és una característica que té, que sap portar la moto al límit en tots els nivells.

Quan el va veure en els seus inicis, pensava que podia aconseguir el que ha conquerit fins ara?

Doncs la veritat és que no. La clau ha estat començar un pro jecte, primer amb la il·lusió d’arribar al Mundial, després amb la de ser campió en la categoria de 125 i més tard fer els passos adequats en Moto2 per aconseguir arribar al final a la categoria reina. Si he de ser honest, des que el vaig veure em va sorprendre la maduresa que tenia i la seua intel·ligència, que destacava per damunt de la resta de pilots. I després, que tenia uns valors de treball i sacrifici i un talent i valentia inusuals. Tot aquest conjunt l’ha anat treballant i perfeccionant. Com diu ell, sempre està aprenent.

Ha après també d’ell?

Només puc dir que sóc un privilegiat per tenir la confiança del Marc, d’haver pogut treballar tots aquests anys amb ell i d’haver gaudit de tant. El que admiro d’ell, i el que he après des del començament, és la seua capacitat d’esforç, sacrifici i superació, i ser receptiu i saber escoltar.

Li dóna menys consells ara?

Cada etapa ha tingut les seues necessitats i l’he intentat ajudar com a representant o assessor esportiu, però està clar que el Marc és un pilot professional des de fa anys i quan més pots ajudar-lo és en els moments complicats. Llavors és quan has de ser allà per donar-li aquesta tranquil·litat perquè tregui tot el seu potencial.

El veu igualant els nou títols mundials de Valentino Rossi?

Com ell mateix diu, s’ha de disfrutar del dia a dia i no pensar en els rècords, sinó en el treball ben fet. Això és la clau de l’èxit. Hi ha un pilot que amb 24 anys té sis títols mundials, però com dic sempre, sigui el que sigui el que vingui, benvingut sigui. I si vénen més títols, serà perquè continuarà mantenint la mateixa passió.