Un devorador de rècords

La carrera esportiva de Marc Màrquez es podria resumir com la màxima eficàcia en el menor temps possible. Va debutar en el Mundial el 2008 i en les següents deu temporades ha aconseguit sis títols, a més de batre gairebé tots els rècords de precocitat existents, l’últim dels quals ser el pilot més jove de la història a aconseguir sis títols mundials, amb la seua quarta corona de MotoGP. En l’estrena en 125 ja va pujar al podi i, dos anys més tard, era campió del món, moment en què va fer el salt a Moto2, categoria en la qual també va aconseguir resultats impressionants malgrat patir una lesió ocular que no va fer més que retardar un any la seua segona corona mundialista.

El 2013 va fer el salt directament a l’equip Repsol Honda i el seu any de debut va impressionar pels resultats i també per l’eficàcia a l’hora d’aconseguir el títol de bon començament, amb el qual va desbancar el nord-americà Freddie Spencer com el més jove de la història a aconseguir-ho. I el pilot de Cervera també ha estat el primer a sumar dos, tres i quatre títols mundials en la categoria reina. Màrquez va començar a córrer en modalitats d’off road, tant enduro com motocròs, però de seguida va fer el salt a la velocitat, on va ser captat pel campió mundial de 125 el 1999, el també lleidatà Emili Alzamora, que ha guiat els seus passos fins ara. La seua joventut el va obligar a córrer amb un llast en la seua KTM de 20 quilos, per arribar al pes mínim del reglament tècnic. No va ser fins a la carrera d’Anglaterra, el 22 de juny de l’any 2008, que Marc es va convertir en l’espanyol més jove de tots els temps a aconseguir una plaça de podi –tercer– en una prova del Mundial i batre, amb 15 anys i 126 dies, Dani Pedrosa, un dels seus ídols de joventut al marge de Valentino Rossi, al qual més tard també arrabassaria plusmarques. El 2009 ja va començar a batre nombrosos rècords de precocitat per al 2010 consagrar-se com a campió al si de l’escuderia del finlandès Aki Ajo, sent l’espanyol més jove a guanyar el campionat de 125 cc, amb només 17 anys i 263 dies, i segon del món, per tot just cent dies respecte a l’italià Loris Capirossi.

El seu salt a Moto2 el 2011 va estar marcat per la mala sort, ja que un accident en els entrenaments lliures a Malàisia li va provocar una lesió ocular que va malmetre les seues aspiracions de continuar lluitant per un títol mundial que va acabar en mans de l’alemany Stefan Bradl. No va fallar el 2012. Va sumar nou victòries i amb cinc podis més i tot just dos zeros, es va proclamar campió del món. El 2013 va començar la seua ascensió a l’“Olimp” del motociclisme de la mà de l’equip Repsol Honda per sumar quatre títols mundials de cinc possibles.

Amb només 20 anys i 63 dies es va convertir en el més jove a guanyar una carrera i va batre el rècord de Freddie Spencer que el tenia des de Bèlgica l’any 1982, amb 20 anys i 192 dies. Un després de l’altre van anar caient els rècords més insospitats i al final es va convertir en el campió del món més jove de la història amb 20 anys i 266 dies. L’hi va prendre també a Freddie Spencer, que el 1983 ho va aconseguir amb 21 anys i 258 dies. A més, ha aconseguit la fita de ser el quart pilot a guanyar en tres categories diferents després dels britànics Mike Hailwood i Phil Read i l’italià Valentino Rossi. Ara és el primer, amb 24 anys i 254 dies, a tenir quatre títols de MotoGP. I amenaça amb més.