Bojan Radulovic: "La vaig veure fora"

Bojan Radulovic (Lleida, 29-12-1999) va saber ahir com se sent una estrella del futbol. Després del gol que va marcar dimecres a Anoeta, el 2-3 amb el qual el Lleida va eliminar la Reial Societat, va afrontar una llarga jornada plena d’entrevistes a diferents mitjans de comunicació. Conscient que ell i el Lleida van fer història, demostrava també la seua gran maduresa i sap que, avui, toca tornar a entrenar-se durament perquè, en el futbol, el passat només serveix per alimentar records i estadístiques. “Quan he obert el mòbil aquest matí estava ple de missatges. Encara no els he pogut llegir tots”, explicava. “Després del partit, quan vaig entrar al vestidor, vaig pensar què he fet?... no tinc paraules per explicar què sentia... el gol, marcar en un camp com Anoeta, passar ronda...”. Bojan recorda perfectament la jugada i que pensava que la pilota havia anat fora. “Sí, vaig saltar de costat, vaig pensar que el porter sortiria i encara que anava una mica just la vaig poder tocar. Vaig veure que la pilota va sortir bombada i vaig creure que se n’anava fora, fins que vaig veure com baixava i entrava. Va ser un moment eufòric... Vaig començar a córrer i no sabia on anar... Vaig veure els companys que sortien de la banqueta i me’n vaig anar cap a ells. Va ser increïble”, rememora.

Amb aquest gol, Bojan es converteix en el jugador més jove al marcar de la història del Lleida Esportiu. Ho va fer amb 17 anys i 11 mesos, superant així Pere Milla, que va aconseguir el seu primer gol en el Lleida amb 18 anys, 11 mesos i 8 dies. Bojan, que compagina el primer equip amb el Juvenil de Divisió d’Honor, ha jugat ja 229 minuts a la Lliga, repartits en 7 partits, dels quals en dos va ser titular i un el va jugar complet. A la Copa acumula quatre partits, un com a titular, i suma 103 minuts. “Sens dubte és el gol més important de la meua carrera i que un juvenil marqui en aquest camp, és històric.” A Anoeta va sortir en l’últim quart d’hora i admet que “des de la banqueta, amb el 2-0 en contra, ho vèiem molt negre. Sabíem que un gol ens ficava en el partit, encara que a la primera part no vam tenir gaires ocasions. Però en el descans el míster ens va convèncer que podíem aconseguir-ho, i la veritat és que mai vam deixar de creure-hi”.

Després del 2-3 Juanmi va preguntar al seu company Canales “passen ells?”

Explica que el seu pare, Radosav Radulovic, exjugador de la UE Lleida, el va felicitar. “Estava molt content. Es va emocionar quan vaig marcar el gol i estava orgullós que hagi fet història en aquest club”.

Bojan amb el seu pare, Radosav Radulovic, vora el Camp d’Esports

Sobre el possible rival a la Copa ho té clar. “No tinc preferències, però m’agradaria que ens toqués un equip de la Champions. Penso que el futbol ens ho deu.” Va recordar que a la Lliga el Lleida ja va remuntar al Cornellà: “Som un equip gran i els equips grans fan aquestes coses.”

Arenga motivadora d'Albadalejo i celebració amb música de Raphael La gesta aconseguida pel Lleida dimecres passat a Anoeta va tenir una àmplia presència a les xarxes socials. S’hi pot trobar tant l’arenga que va fer el tècnic, Gerard Albadalejo, abans del partit, així com la celebració al final de l’encontre, també dins del vestidor, en la qual els jugadors exhibien la seua eufòria amb una cançó de Raphael, Su gran noche. Abans del partit, segons van captar les càmeres de Gol, Albadalejo diu als jugadors: “No deixeu mai de creure. Això va de creure, els podem guanyar”, i, amb referència als quatre minipartits de 45 minuts, als quals ha fet referència el tècnic des d’abans del primer duel amb la Reial, va incidir que “ja els hem empatat una part i només n’hem perdut una... si en una no perdem, els guanyem”, va assenyalar. També va apel·lar al fet històric de jugar en un recinte com Anoeta. “No pareu de córrer, divertiu-vos... Som aquí per ser grans”. Albadalejo, en declaracions ahir a Radio Marca sobre les seues preferències sobre el proper rival, va dir: “L’equip que no volem és el Formentera, que ja ens ha guanyat una vegada.” “Ens agradaria que ens toqués contra un dels grans, perquè s’ompli el Camp d’Esports i es diverteixi la gent.”