«Si hagués caigut a Xest m’hauria estirat els cabells»

Ha sigut el tercer any del campus Allianz, on ha tornat a disfrutar com un nen.

Aquest campus és una manera per desconnectar. És la tercera edició i no t’ho negaré, si fos sense nens no tindria cap sentit perquè a part d’aprendre, disfrutar i d’ensenyar-los coses dins i fora de la pista, crec que em serveix a mi per recordar aquesta il·lusió d’infantesa quan anava amb moto, i una mica em poso en la seua situació i si hagués tingut aquesta oportunitat quan era un nen hauria donat a canvi moltes coses.

Rufea ha tornat a ser el circuit triat, què representa aquest traçat per a vostè?

Rufea és per a nosaltres un lloc d’entrenament, però també ho és de reflexió. Al final, gairebé entre carrera i carrera, venim com a mínim una vegada, també a Ponts o la Clua, però tot es troba en el mateix cercle i amb les mateixes persones. Al final ens ajuda a desconnectar, a pensar..., és la nostra segona casa.

Ha aconseguit fins a sis títols mundials en vuit anys i està a només tres de Valentino Rossi. Es veu atrapant-lo?

Mai m’he marcat ni un nom ni un número i no ho faré ara. El sisè títol el gaudirem aquest hivern i a partir de l’any que ve començarà una nova temporada, en el qual l’objectiu, les ganes i la pressió seran tornar a aconseguir el títol. On puc arribar? No em vull marcar ni un límit, ni un nom, ni un número, sinó anar gaudint any rere any i si la situació ho permet, intentar guanyar.

La salvada que va fer a Xest el va convertir en un heroi, però si hagués caigut, què creu que hauria pensat la gent?

[Rialles] Primer m’hauria estirat els cabells uns quants dies, però al final s’ha parlat més per aquesta salvada que d’una altra cosa. Aquest títol serà recordat per la salvada, com per exemple el de 125 per Estoril, on caic en la volta de reconeixement. Són coses que de vegades semblen que estiguin escrites, però si podem evitar aquests moments millor, són defectes de fàbrica [rialles].

És la temporada en què més necessita descansar?

Ha sigut una de les temporades més intenses. Cada any tens la pressió i els nervis però aquesta, sobretot a l’inici, que és quan hi ha menys pressió, va ser quan ho vaig passar pitjor perquè no em divertia a sobre de la moto i no trobava aquesta sensació de diversió i d’entendre què passava. La segona part de la temporada va ser intensa però superdivertida, amb un Andrea Dovizioso que estava que se sortia, pletòric, i del qual he après moltes coses.

Sempre se’l veu amb un somriure a la boca i atenent tothom que l’hi demana. No se’n cansa?

Em surt sol [rialles]. Si ets així de caràcter és més fàcil, ja que si ho forcés potser sí que em cansaria i, llavors, em sortiria algun rampell, però de moment no em canso d’atendre la gent. Està clar que necessites desconnectar, però sóc conscient que el nostre esport comporta unes coses, tant dins com fora dels circuits, que has d’acceptar i què millor que acceptar-les amb un somriure. Si les has de fer, millor fer-les amb alegria.

Hi ha algun lloc en el qual passi desapercebut?

Difícil... dins de casa [rialles]. Bé, dins de casa segueixo sent el mateix de sempre. Sempre pots trobar un lloc per desconnectar. Per exemple, a l’hivern a mi m’agrada ser a casa, a Cervera, i anar a esquiar de vegades al Pirineu, i poca cosa més.

On és el seu límit? Se n’ha marcat?

No m’agrada ni pensar-ho, mai m’he marcat cap mena de límit. Sempre hi ha algun somni, alguna il·lusió, però els límits no me’ls he marcat mai i no ho faré ara.

Què espera de la pròxima temporada quant a la moto i als rivals?

La tensió serà sempre la mateixa perquè l’objectiu de lluitar pel títol hi serà cada any. Les ganes també seran les mateixes. En la pretemporada ja s’anirà veient com es van definint els pilots, les motos, com està de forma un o un altre, també a nivell de les motos, com està Yamaha, Suzuki, nosaltres... i a partir d’allà veure com ho podem gestionar.

L’alcalde de Cervera ha tornat a insistir que quan vulgui tindrà un carrer, plaça o instal·lació esportiva amb el seu nom. Encara no s’ha decidit?

Em fa molt de respecte perquè per tenir un carrer o una plaça només tinc 24 anys, crec que hi ha temps. Estic superagraït. Sóc el primer a dir orgullós que sóc de Cervera, on continuo vivint, però aquest tipus de coses em fan molt de respecte perquè són per sempre i crec que no ens hem de deixar portar per l’eufòria. En tot cas ja arribarà, si Déu vol.

L’any que ve toca renovar, no sembla que sigui difícil.

Vejam, ha de passar la pretemporada, anar veient com estan les motos... però sempre ho he dit, estic agraït a qui em va donar l’oportunitat, i Honda va confiar en mi molt fort en el seu dia donant-me una moto de fàbrica en la meua primera temporada en MotoGP, una cosa que molt poques vegades passa, i això és una cosa que el meu cor i el meu cap sempre recorden. Sempre tindran la prioritat per respecte a ells, però està clar que sempre has de saber escoltar.

El veurem algun dia competint en algun programa televisiu com ‘MasterChef’, seguint els passos de Saúl Craviotto?

No, no, cuinant vaig molt peix. M’ho van proposar, però són tants dies d’enregistrament que no tinc temps, però això de cuinar no ho porto gens bé.