Tres precedents en Lliga que van acabar en descens

Els precedents del Lleida amb l’Atlètic de Madrid al Camp d’Esports són tres i tots a la Lliga. En els tres casos, l’equip lleidatà va acabar descendint.

La primera vegada va ser la temporada 1950-1951, quan el Lleida va debutar a la màxima categoria i els matalassers, que fins no feia gaires anys es deien Atlètic Aviació (es va denominar així entre el 1939 i el 1946), van vèncer al feu lleidatà per 3-4.

Van haver de passar 43 anys perquè novament es veiessin les cares i, una altra vegada, es va produir el duel a la Primera divisió. L’Atlètic, en plena etapa de Jesús Gil al capdavant del club, es va imposar 0-1. L’equip blanc-i-roig va estar flirtejant amb la zona baixa aquella temporada. L’Atlètic de Gil té el rècord d’entrenadors en una sola temporada i va ser en aquesta 1993-1994 que la banqueta blanc-i-roja va tenir fins a sis inquilins diferents. El brasiler Jair Pereira va començar la temporada. Després, van passar-hi Cacho Heredia, Emilio Cruz, José Luis Romero, Iselín Santos Ovejero i va acabar la campanya Jorge d’Alessandro, que no va començar la següent.

La tercera i última vegada que es van enfrontar lleidatans i matalassers va ser també a la Lliga, però aquest cop a la Segona divisió, la temporada 2000-2001. Va ser a l’última jornada, un matí de diumenge en ple Aplec, i el Lleida, que ja estava descendit, va aconseguir empatar 1-1 amb gol del brasiler Renaldo. A l’Atlètic aquesta entrepussada li va impedir ascendir, cosa que aconseguiria la temporada següent, amb Luis Aragonés a la banqueta i un joveníssim Fernando Torres com a estrella emergent. L’Atlètic, que sempre ha estat un gran, tot i que de vegades vingut a menys i amb molts anys de sequera de títols, va viure un doblet la temporada 1995-1996 (Lliga i Copa) i amb el Cholo Simeone ha guanyat 1 Lliga, 1 Copa, 1 Supercopa d’Espanya, 1 Europa League, 1 Supercopa d’Europa i ha estat dos vegades finalista de Champions.