Com un corró

No van poder anar millor les coses ahir al Barris Nord, en un partit en el qual l’Actel Lleida va escombrar el Càceres (91-67) per sumar la sisena victòria de la temporada i la segona consecutiva com a local. Un partit que va servir perquè Derksen jugués els primers minuts després de superar la seua lesió, a més a un nivell molt alt, i perquè anotessin tots els integrants de la plantilla. Un oasi després de la dura travessia pel desert.Després d’un inici fluix, l’Actel Lleida, que es va encomanar del nerviosisme visitant, va començar a prendre les regnes del partit. No va tardar gaire Ñete Bohigas a veure que les coses no anaven bé, ja que, amb 11-6, va demanar temps. Però la jugada no li hauria pogut sortir pitjor. Comenge va donar entrada a homes de refresc com Sutina, Rubín de Celis i Hermet i l’equip es va disparar en el marcador després que Djukanovic anotés el seu primer triple. Dos més de Rubín de Celis, a més a més, consecutius, van posar els de negre 13 punts a dalt (22-9), abans que arribés el moment del debut de Derksen, que va tenir temps per anotar la seua primera cistella per tancar el primer quart (24-9). El guió no va canviar gens ni mica en el segon acte. L’Actel Lleida era un autèntic rodet sobre la pista, davant del qual el Càceres no podia fer res més que encomanar-se a Ward. Els lleidatans es trobaven molt còmodes, especialment amb el tir exterior, amb triples d’Hermet, Sutina i el primer de la temporada per a Derksen. Una diferència de 23 punts (39-16) que va provocar un altre temps d’un Ñete Bohigas desesperat amb els seus jugadors. Olivier va frenar una exhibició com no es recordava al Barris Nord i l’Actel Lleida es va relaxar lleugerament abans d’arribar al descans. A pesar de l’àmplia diferència, Comenge es va permetre el luxe de demanar temps per a una última jugada, que va tancar Ogungbemi amb un altre triple, el vuitè de la primera meitat, per assolir una màxima diferència de 25 punts (51-26). El partit quedava sentenciat. Els lleidatans van seguir veient el cèrcol rival com una piscina després del pas pels vestidors. Més triples de Djukanovic i també de Feliu, que es va apuntar a la festa per augmentar la màxima diferència fins als 27 punts (61-34). Passaven els minuts i no hi havia notícies d’un Càceres que arribava amb les baixes de Rakocevic i Parejo, que van haver de veure l’espectacle des de la banqueta. Jakstas, que en els primers compassos semblava que la cosa no anava amb ell, es va encarregar d’aguantar els extremenys fregant els 25 punts de desavantatge, encara que la rèplica l’hi van donar per part dels lleidatans nous llançaments exteriors. Un altre triple per a Derksen, Ogungbemi i també per a Hermet, que va ser l’encarregat de tancar el tercer quart i situar l’Actel amb una màxima renda de 29 (76-47). El conjunt de Comenge sumava ja la barbaritat de 14 triples. L’últim quart, un tràmit que no va servir més que perquè els jugadors extremenys maquillessin el resultat, va començar amb més aportació d’Hermet i Derksen, per arribar fins a un màxim de 35 punts (83-48). L’Actel Lleida va deixar segellada la victòria i va deixar passar el temps, mentre Comenge anava repartint minuts entre els jugadors de cara als pròxims partits. Ho va aprofitar el Càceres perquè la derrota no fos tan vergonyant, gràcies a l’encert de jugadors com el veterà Sergio Pérez i Ward, que van firmar un parcial de 2-15. No servia per ficar-se en la lluita pel partit, però almenys la diferència ja no era tan àmplia. Llàstima que no va arribar el quinzè triple del partit, que hauria igualat el millor registre de la història del club, però la victòria va ser la millor notícia que podia rebre ahir el Lleida, que, a més, va recuperar un Derksen que ja va donar mostres de ser un referent.