El Barça liquida el Madrid

El Barça va clavar un cop definitiu al Madrid a la Lliga i va endossar a Zidane la seua derrota més dolorosa, després d’una aposta arriscada fent seure Isco i apostant per Kovacic, que se li va tornar en contra en una segona meitat en la qual els blaugranes van passar per sobre i van golejar amb gols de Luis Suárez, Messi (de penal) i Aleix Vidal. El Barça va deixar els blancs a catorze punts de distància a la taula, mentre que el València està a onze. I ja van set triomfs en les últimes deu visites al Bernabéu, un balanç demolidor.

Zidane va inventar i va errar. Va trair el missatge que tant repeteix, sempre preocupat pel bon joc de l’equip abans que del rival, i li va sortir malament. Va modificar la seua idea habitual i per això el càstig va recaure en el futbolista que més regularitat va tenir en el quart de temporada completat: Isco. L’aparició de Kovacic, amb el gran record del seu marcatge a Messi a la Supercopa, va ser l’as amagat a la màniga davant d’un Valverde que posava la confiança en l’onze que més bon resultat li està donant i que ahir va tornar a exhibir-se.

La victòria, que deixa el Madrid sentenciat i mitja Lliga a la butxaca, i el joc dels blaugranes, amb Messi al comandament

Els culers quasi no van tenir fissures, més enllà d’alguna pèrdua que va provocar la contra blanca i la falta d’encert ofensiu

La sortida en bloc madridista va deixar un gol ben anul·lat a Cristiano Ronaldo per fora de joc i un intent llunyà de Carvajal en mans d’un segur Ter Stegen. Les intencions eren bones, els dos equips pressionaven en camp contrari i desencadenaven una lluita al centre del camp per la pilota que seria la clau. Més bones intencions que futbol. Més intensitat que precisió. Un Madrid que mossegava buscant accions de gol davant d’un Barça que es va posicionar però que no trobava el seu joc. La tranquil·litat de ser vàlid l’empat el va convidar a especular intentant treure ritme al partit. Els gestos dels futbolistes resumien la primera part. Cristiano apareixia per tots els costats, posat i protestant cada acció. Iniesta es desesperava demanant calma amb les mans perquè estava més allunyat del que desitjava de la pilota. Messi es tocava els cabells mentre meditava la zona del camp on podia aparèixer per desequilibrar. Busquets es lamentava per pèrdues impròpies de la seua qualitat a la sortida de pilota. En qüestió de minuts, tot canviaria.

El Barcelona no va arriscar i el Madrid va atacar a onades amb Modric com a cervell de tot. Cristiano xutava a l’aire el seu primer intent i el pols dels reis del futbol tenia resposta amb Messi. Va aparèixer poc en zona de perill, però sempre llegint bé cada acció. El seu millor soci seria Paulinho i la seua arribada per sorpresa des de segona línia. A la mitja hora, la passada mesurada des de la banda dreta de l’argentí va trobar una rematada en carrera del brasiler i la mà salvadora de Keylor Navas.

Amb Benzema en zona de ningú i nul·la participació fins a l’última acció del primer acte, quan va rematar de cap al pal la seua única rematada a porta, els atacs madridistes els monopolitzava Cristiano. Enfadava Modric en una acció en la qual pecava d’egoisme, sense espai per xutar, i topava amb Ter Stegen en la seua millor jugada, amb bicicleta i xut creuat. Paulinho era un perill constant i de cap feia intervenir de nou Keylor, el millor ahir de llarg dels blancs. El Barcelona sabia que només creixeria en el clàssic amb la pilota i s’hi va llançar a l’inici del segon acte. Li va ficar morfina al rival per rebaixar la fam madridista a cada disputa. El nerviosisme s’apoderava d’un Bernabéu que començava a mirar Zidane esperant un moviment des de la banqueta. Iniesta va posar el seu nom a la pilota, amb lliçons en cada una de les aparicions, i van començar a finalitzar jugades amb Luis Suárez avisant abans de trencar el partit. A la millor sortida de pilota d’un Busquets imprecís, va trobar l’espai al moviment de Rakitic, la mala lectura de Kovacic que per seguir Messi va deixar un tres per a dos que va aprofitar Sergi Roberto per estendre la seua societat amb Luis Suárez que, a plaer, va avançar el líder (1-0). El Madrid va entrar en xoc. Només li valia guanyar per reenganxar-se al pols pel títol i el rampell no li seria suficient. No va poder ni tirar de casta, amb alguns jugadors fora del partit, com Sergio Ramos, que hauria pogut ser expulsat a l’agredir Luis Suárez. El Madrid va córrer rere la pilota, va cometre errors defensius de gravetat i va acabar d’enfonsar-se als 63 minuts. Un error de Casemiro, després de perdonar Suárez el segon, va deixar en un mà a mà l’uruguaià davant Keylor, que treia, i després de diverses rematades, una al pal, Carvajal aturava amb les mans un cop de cap de Paulinho que entrava a la porteria. Expulsió, penal i llançament a l’escaire de Messi. Les opcions quedaven sentenciades, a catorze punts del líder i amb un partit menys. Una distància mai remuntada a la història de la Lliga.

Fidel a la seua identitat, el Madrid va morir lluitant fins al final i amb Ter Stegen erigint-se en el protagonista. I sort va tenir de Keylor, que va ser salvador davant de Messi i Semedo, però no va poder fer res en l’afegit amb el xut d’Aleix Vidal després de la passada de Messi que tancava el primer triomf de Valverde davant d’un Zidane que deixa assenyalat arran d’una nova derrota. La revenja de la Supercopa d’Espanya estava complerta.