Festa amb càstig

La festa que va viure ahir el Camp d’Esports, amb la visita de l’Atlètic de Madrid al partit d’anada dels vuitens de final de la Copa del Rei, no va tenir un bon final per al Lleida, que va encaixar una derrota excessivament voluminosa (0-4), per als mèrits que va fer l’equip de Gerard Albadalejo, que va plantar cara durant molts minuts a un rival ple d’estrelles i que es va mostrar letal en les aproximacions a la porteria lleidatana. Sis rematades a porta, quatre gols.

L’estadi lleidatà va tornar a ser el de les seues grans jornades. Molt a prop del ple, amb uns 12.000 espectadors i un ambient de gala, tant als voltants de l’estadi com a les mateixes grades. L’afició va aportar ahir un impuls extra als jugadors del Lleida, però l’Atlètic va imposar, amb duresa, la llei del més fort, i va deixar sentenciada l’eliminatòria.

L’afició ja omplia els voltants de l’estadi des de dos hores abans del partit. L’autocar de l’Atlètic va ser rebut per desenes de persones, uns que aclamaven els jugadors matalassers i altres amb crits d’ànims cap al Lleida, per demostrar als de Simeone que si volien la victòria, se l’haurien de guanyar.

El bon ambient va continuar durant tot el partit, amb càntics, de vegades d’ànims, en altres amb insults recíprocs entre les aficions més radicals dels dos equips, reprovats sempre amb xiulets per la majoria dels assistents. Era una festa i la immensa majoria volia que ho fos fins al final.

Però a les festes esportives sempre hi ha un resultat en joc. I aquest va ser contundent a favor de l’Atlètic. El Lleida ho va donar tot. Va jugar bé. Molt bé, fins i tot, en alguns moments. Però va cedir davant del potencial del rival, en què van debutar els dos primers fitxatges que ha fet una vegada complerta la sanció que li va imposar la FIFA, Vitolo i Diego Costa. L’hispanobrasiler, a més, va marcar i, malgrat que es va lesionar en aquesta jugada, va poder finalitzar el partit.

El Lleida, tal com havia anunciat Albadalejo, va sortir molt fort. Tant, que la pilota només tenia un amo: l’equip lleidatà. Passades, ritme, velocitat, arribades a l’àrea visitant... I les primeres ocasions, que topaven sempre amb el porter Moyà. Ho va intentar Iván Agudo en diverses ocasions i també Manu Molina. Però el gol li va ser esquiu als blaus.

En canvi, en una primera part clarament local, l’Atlètic va fer molt mal amb molt poc. No va rematar a porta fins al minut 20, quan Godín va rematar de cap a fora una falta. I la primera rematada ben dirigida, de Fernando Torres, no va arribar fins al minut 29. Però en només quatre minuts, va trencar el partit i l’eliminatòria. Una falta rematada de cap de nou per Godín va suposar el 0-1 al minut 32. I al 36, encara que en fora de joc no assenyalat, Torres establia el 0-2 amb el qual es va arribar al descans. A la segona part el Lleida de nou va merèixer el gol sense aconseguir-lo, mentre que l’Atlètic anotava el 0-3 amb una rematada de Diego Costa, cinc minuts després de sortir al camp i tancava el marcador (0-4) amb una falta llançada per Griezmann que va entrar desviada per un defensa. Un càstig sens dubte excessiu per al Lleida.