CRÒNICA. Ensurt que acaba bé

S’ha de donar la raó a Gerard Albadalejo en la seua breu compareixença davant els mitjans de comunicació, a la Ciutat Esportiva del Reial Saragossa. Breu, no per ell, però sí obligada al fer-se a la intempèrie, pel fred i la pluja. El tècnic estava enfadat, no per la victòria (1-2), per descomptat, que rellança l’equip cap a les posicions de play-off, sinó per la manera en què es va produir. El Lleida, que va cavalcar amb valentia cap a la glòria o la mort, com Custer a Little Big Horn, va anar perdent fins al minut 77, de forma incomprensible si es miren les estadístiques, i va acabar imposant-se per 1-2 després de remuntar en l’últim quart d’hora. El Lleida mai havia rematat tant entre els tres pals –deu vegades– amb tan d’escàs rendiment, amb la qual cosa es demostra que el seu és ja un mal endèmic que convindria solucionar com més aviat millor, si es vol considerar un aspirant seriós a una de les places d’accés al play-off. El Deportivo Aragón, en canvi, un equip d’exquisit tracte a la pilota, però tan dèbil al darrere com innocent al davant, i que fa olor de Tercera Divisió, mentre el Lleida ja havia disfrutat de dos ocasions clares –Pumar als 30 segons amb la col·laboració del pal, i Juanto–, els locals es van avançar al minut 17, en una contra que va trobar un passadís al carril dret, on es va enyorar el lesionat Aitor Nuñez, i per on Abel va enviar una pilota d’or a Pep, que no va perdonar. Amb l’1-0 el Lleida va continuar pressionant. I va tenir, abans del descans, clares ocasions de gol per mitjà de Bojan (20’ i 42’), Eneko (28’) i Jorge Félix (38’), però entre la falta de punteria i gràcies a l’aportació del porter local, Sergio, el lluminós no es va moure. Al descans, derrota per la mínima amb un ambient més fred que la climatologia imperant a la Ciutat Esportiva, per la intensa pluja que queia sobre el gairebé desèrtic camp, a causa de l’absència d’espectadors.

Passat el descans i després d’una rematada de Juanto, que va enviar fora una pilota que feia olor de gol (50’), van arribar els millors moments locals, que van pressionar i tancar el Lleida a la seua parcel·la. No obstant, Rivas, malgrat la quantitat de pilotes penjades, no va passar per excessius aclaparaments. A partir d’aleshores, el Lleida va tornar a agafar el comandament del matx –els canvis van tornar a donar oxigen a Albadalejo– i després de dos seriosos avisos, amb una rematada que va treure sota pals Clemente, a un tret en semifallada de Juanto, i una gran parada de Sergio a cop de cap d’Andriu, va arribar la remuntada.

El Lleida va marcar primer amb un xutàs des de fora de l’àrea de Manu Molina (77’) i després amb un gol d’astúcia de Bojan (80’), al capturar a l’àrea petita un rebuig del porter aragonès. I a l’afegit encara hauria pogut arribar l’1-3 en una bona rematada de Jorge Félix. Final feliç després de l’ensurt.