A l'ICG Software li va faltar encert i li va sobrar temps

josé carlos monge?

lleida

El Llista controla el partit, falla dos penals i una falta directa i estavella dos boles al pal del Lloret

?

A l’ICG Software li va faltar encert i li van sobrar dos segons davant el Lloret, la qual cosa els va condemnar a un insatisfactori empat (3-3). Aquests dos factors el van privar ahir d’aconseguir una victòria necessària i que, en ocasions, van merèixer, però la sort els va ser esquiva després d’haver remuntat un 0-2 amb el quals els gironins es van avançar en tan sols cinc minuts.

El Llista afrontava el partit després d’haver encadenat quatre derrotes a l’OK Lliga, però una setmana després de la brillant classificació per als quarts de final de la Copa de la CERS. Quedava veure quina cara oferia l’equip, la més brillant, com al davant de l’Igualada en la competició europea, o la de la irregularitat a la Lliga, en la qual han encaixat 56 gols, xifra que els converteix en el quart més golejat de la competició.

El partit ja va començar tard i malament. Una discussió sobre la bola que s’havia d’utilitzar, ja que sorprenentment n’hi havia de diferents mides, va fer que l’enfrontament comencés amb set minuts de retard sobre l’hora prevista. El Llista va començar fred i el Lloret se’n va aprofitar. Als quatre minuts, un llançament de Rubén Fernández el va desviar Darío Giménez per fer pujar el 0-1. I al cap d’un minut va arribar el 0-2 de Marc Grau. Només n’havien passat cinc i el Llista es trobava al pitjor escenari possible, ja que el Lloret sap gestionar molt bé aquestes situacions.

L’equip d’Albert Folguera es va sobreposar al contratemps i va començar a posar setge a la porteria del Lloret. Andreu Tomàs, al minut 9, va anotar l’1-2 i el Llista va començar a generar ocasions. Un pal de Candanedo (10’) i dos ocasions consecutives de Darío Giménez (11’ i 12’) van precedir un pal del Lloret que va recordar que els gironins, que lluiten per evitar el descens, encara tenien molt a dir.

El Llista es va trobar amb un nou contratemps quan Jordi Creus va veure una targeta blava que va deixar l’equip en inferioritat durant els dos minuts preceptius, malgrat que els lleidatans van saber jugar molt bé en aquest període i van evitar fins i tot que el Lloret, molt conservador, generés alguna ocasió. A falta d’1:40 per al final de la primera part, hi va haver un penal a favor del Llista i Roberto di Benedetto, encara que el va fallar, va aprofitar el rebuig per marcar el 2-2, resultat amb el qual es va arribar al descans. Semblava que el més difícil ja s’havia aconseguit.

S’havia de rematar el treball de l’equip i a la segona part el Llista va sortir llançat per aconseguir-ho. Als cinc minuts de la represa els àrbitres van assenyalar penal a favor de l’ICG, comès sobre Darío Giménez, però Andreu Tomàs tampoc va aconseguir transformar-lo. Un minut més tard va arribar el 3-2, gràcies a un gran tir llunyà de Darío Giménez. La remuntada s’havia materialitzat, però quedava tancar l’encontre i segellar el triomf. I no va ser per falta d’oportunitats. Els últims cinc minuts de partit, el Llista va tenir diverses ocasions per aconseguir-ho. Andreu Tomàs va estavellar una bola al pal i el mateix davanter de Tremp va reclamar gol en una acció en la qual els àrbitres van entendre que la bola no havia creuat la línia.

El Llista controlava el partit, però faltava el gol. I a 55 segons per al final del duel, el Lloret va cometre la desena falta. Era l’ocasió d’or. Pero Darío Giménez va fallar el llançament. El Lloret va decidir aleshores jugar-se la carta de sacrificar el porter i jugar amb cinc jugadors de pista. Va tancar el Llista a la seua àrea, va esgotar el temps i, quan faltaven dos segons, Marc Grau va aprofitar l’únic forat possible per anotar el 3-3. Una veritable llàstima.

Albert Folguera no estava gens satisfet del partit que havia fet l’equip i reconeixia que, davant d’un rival com el Lloret, s’havia d’obtenir la victòria. “Aquestes coses són les que determinen que un equip sigui a dalt o no”, lamentava. “Era un partit que volíem guanyar i que havíem de guanyar per ser a dalt, sabent de la dificultat que comportava, perquè ho hem estat avisant durant tota la setmana.”

El tècnic del Llista admet que a l’equip li costa canviar de xip entre la Lliga i la Copa de la CERS. “Ho dic fa temps, perquè el diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell. Compaginar dos competicions és complicat, i ara vindrà la Copa quan toqui. I, o ets molt superior, o costa fer-ho bé”, explicava. “No podem entrenar-nos com voldríem... I aquestes coses són el perill que hi ha que et costi canviar el xip”.

De l’encontre va explicar que “hem començat malament, se’ns han posat amb un 0-2 i ells són un equip que ho fan molt bé en aquestes circumstàncies. No canvien el plantejament, saben el que s’ha de fer i són jugadors molt disciplinats. És veritat que han tingut una mica de sort a l’acció del 3-3, els hem deixat molt espai”.

Folguera va lamentar així mateix que “durant els últims deu o dotze minuts hem tingut prou ocasions com per haver deixat tancat el partit sense haver d’arribar a un final com el que hi ha hagut”.