Un altre recital i més líders

El Barça va golejar el Betis (0-5) i va sortir més líder del Benito Villamarín, després d’una segona meitat en què va desfermar el seu futbol i va protagonitzar un festival golejador amb cinc gols davant d’un rival que es va enfonsar davant de la superioritat blaugrana. Els d’Ernesto Valverde van augmentar el marge sobre l’Atlètic de Madrid, a 11 punts, i València, a 14, mentre que va mantenir els 19 sobre el Reial Madrid. Després d’una primera part competida i entretinguda, que va acabar 0-0 i sense gaire ocasions, el Barça va destapar el seu futbol i la seua efectivitat i, amb Messi excepcional i ben secundat per un matador Luis Suárez, no va donar opció a un Betis desencertat en defensa i que es va veure sotmès pel vendaval de gols. Els de Valverde va començar una mica adormits i davant de la gran pressió local van estar incòmodes durant els primers 20 minuts, en què el Betis, amb Fabián al timó, va sortir decidit i a lliurar batalla. Va imposar la seua major intensitat, amb la rapidesa de Durmisi i l’exbarcelonista Tello i els moviments de Joaquín i Sergio León. Així, les primeres opcions de gol van ser bètiques, amb un cop amb l’esquerra des de lluny de Guardado que va sortir fora, als 3 minuts, i una rematada en semifallada de Joaquín, 8 minuts després, que va sortir alta després d’una centrada des de l’esquerra de Durmisi. Tanmateix, el Barça va començar a tocar més la pilota i a sotmetre el rival, amb la força de Sergi Roberto i André Gomes a les bandes i els moviments sempre perillosos de Messi i Luis Suárez, i les ocasions van començar a caure successivament del costat blaugrana. Alba ho va intentar amb una centrada que va parar en dos temps Adam, amb conflictes. Sergi Roberto, després de retallar a l’àrea, va rematar lleugerament alt i, poc després Rakitic ho va provar amb un tret fluix i llunyà. Tot i així, va ser Messi, a passada de Suárez, el que va tenir l’ocasió més clara al 31’, però va estavellar el seu fortíssim tret al lateral de la xarxa. A prop del descans es va refredar el joc. El Betis va buscar tímidament el gol en una contra de Leo o un tret de Fabián, i al Barça es va lesionar Vermaelen, cosa que va forçar la reaparició d’Umtiti. A la represa va canviar el guió, després que els blaugranes haguessin estat desapareguts en moltes fases i haguessin jugat a ràfegues davant de la combativitat i les ganes dels bètics. Després d’una rematada de Fabián que va aturar Ter Stegen, el Barça va exercir una pressió més alta. Això, unit al fet que la defensa del Betis va començar a esquerdar-se, es va traduir en el 0-1 a l’hora de joc, quan en una veloç arribada Rakitic va batre en el mà a mà Adam. Després del gol, que va despertar els barcelonistes, el local Feddal va reclamar sense èxit penal per unes suposades mans d’un rival al rematar de cap un córner, però els bètics, desencertats a darrere i amb poca presència ofensiva, ja es van veure subjugats per la supremacia d’un Barça que ja funcionava. Amb un futbol més viu i profund, va assetjar la porteria bètica i aviat va trobar els seus fruits. Cinc minuts després d’obrir el marcador, Messi va marcar el 0-2. Amb el Betis desaparegut, descompost després d’haver-se buidat en un bon primer temps, van arribar 3 gols més culés, que van controlar a plaer el joc. Luis Suárez va fer el tercer, a centrada de Rakitic, i després del quart de Messi, molt més entonat i que va marcar en una gran jugada personal, l’uruguaià va firmar el doblet d’un xut creuat després d’una altra magnífica acció de l’argentí.

El tècnic va dir que la intenció del Barça “és continuar pressionant en aquesta Lliga i provar de guanyar el màxim de partits. Queden divuit jornades, que és moltíssim, però a la segona volta cada pas és una mica més gran que els de la primera”. A més, Valverde va assenyalar que els cinc gols a la segona meitat van ser fruit de la “paciència a l’hora de jugar” i també va destacar l’actuació estel·lar de Messi, del qual va dir que “s’ha de disfrutar d’ell. Ens ha tocat viure un temps en què veiem aquest jugador cada partit. Jo l’he patit també com a rival. Sé el que és, el veig cada dia i és espectacular, és el millor jugador que hi ha i que hi ha hagut en el futbol. Ha estat un espectacle, espero que tothom l’hagi disfrutat, malgrat que els bètics l’han patit”. Valverde va assenyalar que veu el seu equip “molt compromès amb el que fa” i va valorar que han sabut “estar junts per al bo i per al dolent, ja que quan hem estat tocats, hem estat junts, i ara que ens va bé, també, i si hem de fer un pas endavant o cap enrere, ho fem, i això és una gran virtut”.

Sobre Deulofeu, va dir que no sap “què pot passar” amb el seu futur i que, com va fer l’altre dia amb Rafinha, el va treure al pensar que “els podia ajudar”.