Derrotar la malaltia

“Els metges em van dir que no podria portar una vida normal i la porto. El 2013 em van diagnosticar esclerosi múltiple, una malaltia que té associat el cansament crònic i, gràcies a l’esport, la meua vida quotidiana em resulta més fàcil. Hi ha fórmules per poder lluitar contra aquesta malaltia a través de l’esport.” Enric Herrera (21-6-1972, Lleida), es va negar a quedar-se a casa després de saber que tenia esclerori múltiple i ha trobat en l’atletisme una manera de lluitar contra la malaltia. Va començar corrent carreres de cinc quilòmetres, l’any passat va ser finalista a la marató de Barcelona i el pròxim mes d’abril correrà la de Boston. Enric ha fet de l’esport una forma de superar la malaltia i assegura que, gràcies a això, la seua vida quotidiana és ara molt més senzilla. “Si no fes esport estaria fatal. Abans pesava vint quilos més i mentalment estaria enfonsat i no podria exercir la meua professió.” Enric Herrera, director executiu d’Aspros, que ha rebut dos durs cops a la vida. El 2006 li van detectar un càncer testicular i, el 2013, esclerosi múltiple. “Fins aleshores havia fet esport social, tenis, pàdel, esquaix, futbol... No vaig començar amb l’atletisme fins al 2014, quan els metges em van recomanar que fes exercici cardiovascular.” Explica que “vaig començar a caminar, però el primer dia, després de recórrer 500 metres, a més d’estar molt cansat, em va semblar molt avorrit”, relata. “Vaig pensar a córrer, però abans ho vaig consultar amb els metges, que em van dir que era molt difícil que pogués fer-ho. Però sóc molt tossut i em vaig entossudir a provar”, afegeix. “Vaig entendre que havia de preparar-me i em vaig posar en mans de Jackson Quiñónez, amb la idea de preparar una carrera de 5 quilòmetres, precisament la de Nosaltres També Podem, que organitza Aspros. Vaig començar a preparar-me i vaig notar que em trobava millor. Fer esport m’ajuda a pal·liar els efectes del cansament crònic”. Finalitzada amb èxit la cursa de 5 quilòmetres, va continuar entrenant-se per disputar carreres de 10 km, mitges maratons i, el març del 2017, va finalitzar la marató de Barcelona. “Em vaig plantejar l’objectiu de córrer una marató perquè veia que com més m’entrenava, millor em trobava. Surto a córrer 5 dies a la setmana. Els metges em diuen que si puc, endavant.”

Afegeix que “em molestava que em tinguessin llàstima, fer pena... Volia revertir aquesta situació i ho he fet, ara em veuen com a un esportista, algú capaç de córrer maratons i que porta una vida normal, no em veuen com un malalt. Em sento extraordinàriament bé, encara que em fa mal tot. Acabar la marató va ser la sensació més bonica que he sentit. Tinc una malaltia crònica, però la meua vida quotidiana em resulta ara més senzilla, tot i que hi ha dies que m’he de quedar a casa, però intento que siguin els mínims possibles”.