Saltar amb el cor

Malgrat la limitació visual, Pere Pané en té prou amb posar il·lusió i molt cor per volar fins més enllà dels cinc metres i proclamar-se campió de salt de llargada en l’Estatal de joves promeses paralímpiques que es va disputar la setmana passada a Torrent (València). Aquest jove lleidatà de 18 anys pateix una neuropatia òptica (que comporta una pèrdua de la visió central encara que sí que pot veure-hi lateralment) que li van diagnosticar en tenia 16 en una revisió per obtenir el carnet de moto. Era a finals del 2015 i la vida li va canviar d’un dia per l’altre. Primer va perdre la visió d’un ull i al cap d’un mes i mig, la de l’altre. Havia jugat durant diversos anys a tenis al CT Urgell i en aquell temps era una de les joves promeses del planter de l’Handbol Pardinyes. “Sempre m’ha agradat molt l’esport i em vaig proposar no deixar de fer-ne”, assegura amb determinació. Primer anava al gimnàs i nadava a la piscina fins que va anar a una escola esportiva de l’ONCE, que s’impartia a l’INS Guindàvols, on orienten sobre esports adaptats per a diferents discapacitats. Va provar amb la bicicleta, va prendre nota dels consells de la ciclista paralímpica lleidatana Inma Plaza i va adquirir un tàndem per sortir a pedalar amb el seu germà Joan, que és atleta. També practica esquí. I va ser, finalment, l’atletisme l’esport pel qual es va decantar. D’això fa tot just un any.

S’entrena amb el mateix entrenador que el seu germà Joan, Salvador Porras, pare al seu torn dels campions Gerard i Aleix Porras, aquest últim bon amic seu des del col·legi, de manera que ja no va tenir dubtes amb l’elecció. “Faig atletisme perquè em sento bé fent esport. No tinc més metes ni objectius per superar-me a mi mateix. Si guanyo, doncs perfecte, però això per a mi és secundari i a més en l’esport paralímpic hi ha un nivell molt alt”, explica amb humilitat aquest estudiant de segon de Batxillerat al Josep Lladonosa.

“Faig esport perquè em sento bé. No tinc més metes ni objectius per superar-me a mi mateix”

Assisteix a l’institut amb el seu ordinador, que porta incorporat un sintetitzador de veu i ‘escolta’ els llibres

La seua visió molt limitada, però sense ser ceguesa total, està catalogada en la categoria B2 o també anomenada T12 en els invidents, que és el nivell intermedi de dificultat, per la qual cosa podria competir en l’atletisme federat convencional, ja que també corre la prova dels cent metres llisos.

“No necessito guia i encara que en necessités, habilitarien un carrer addicional per a ell.” Pel que fa al salt de llargada, utilitza com a referència uns cons al carrer de batuda poc abans d’iniciar el salt.

És, a més, un bon estudiant com assegura Teresa, la seua mare. Assisteix a les classes amb el seu ordinador, que té incorporat un software amb un sintetitzador de veu, facilitat per l’ONCE, que li permet llegir la pantalla i escoltar si els apunts que anota corresponen amb el que ell volia escriure. No utilitza llibres perquè també estudia les lliçons mitjançant audició, ja que també l’Organització Nacional de Cecs Espanyols s’encarrega d’adaptar-los.

Ha adquirit tècnica de mecanografia per poder discernir quines tecles prem, però també ha après a espavilar-se amb el llenguatge braille de les persones invidents.