EL MILLOREL PITJOR
Un altre pas en fals de l'Actel Lleida
L’Actel Lleida cau a la pista d’un dels cuers de la categoria i continua sense assegurar-se la permanència || Un horrible primer quart va marcar l’esdevenir del partit a Azpeitia
Una altra decepció per a l’Actel Lleida en el seu intent de seguir a la zona noble una setmana més. Els lleidatans van caure ahir a la pista de l’Azpeitia per 80-75 en un mal partit, que van perdre ja al primer quart, havent de remar a contracorrent sense premi final.
Molt mala posada en escena de l’Actel Lleida, que de seguida es va quedar endarrere en el marcador, permetent massa cistelles fàcils dels bascos, especialment dels jugadors més forts. Serrano va fer el que va voler amb Mbaye, que no va tardar a anar-se’n a la banqueta. Comenge va donar entrada a un Karena especialment motivat a la pista que va ser casa seua la temporada passada, quan l’Azpeitia es va situar 8 a dalt (14-6) després del segon triple de Kaminski. Gràcies al neozelandès, els lleidatans van aguantar el cop per uns moments, fins que va tornar a aparèixer Kaminski, acompanyat de Bulic. Amb el 20-13, el tècnic lleidatà es va veure obligat a gastar el seu primer temps mort, ja que les coses no funcionaven. En cap aspecte. Malgrat la traça de Karena, els locals van arribar a situar-se 10 a dalt (25-15) després d’un triple de Ruiz de Galarreta, un clàssic. Hermet, amb bons minuts sobre la pista, va reduir diferències, però De Ciman va certificar el mal moment visitant amb un triple sobre la botzina per establir el 28-17 al final del primer quart. Un malson massa prematur per a l’hora que era.
L’Actel Lleida es va veure contra les cordes, obligat a remuntar deu punts en l’últim quart de partit
En l’arrancada del segon parcial es va produir el debut de Julen Olaizola, que va entrar per un Karena que s’havia convertit en l’únic jugador de referència durant el primer quart. Amb el nou fitxatge, i gràcies a l’encert d’Ogungbemi en moments puntuals, l’Actel Lleida es va col·locar en disposició de lluitar el partit amb el 32-26. Però una altra vegada l’encert exterior de l’Azpeitia va fer efecte en l’ànim lleidatà. Triple de Maiza i poc després, per acabar de posar dramatisme a la situació, tercera personal d’un Marc Martí que va marxar desesperat a la banqueta. Nova empenta del conjunt basc i una altra vegada 11 punts a dalt (39-28). Comenge va tornar a parar el partit, però l’Azpeitia semblava ahir el líder de la LEB Or. Dos cistelles consecutives de Serrano i Evans van elevar la màxima diferència fins als 15 punts a poc més d’un minut per al descans (43-28). Derksen i Ogungbemi van aparèixer abans de l’aturada per reduir les diferències, però la imatge que donava fins al moment l’Actel Lleida era la d’un equip destinat a lluitar per la permanència, més enllà de somiar per una de les places entre els millors de la categoria. A més d’estar perdent la batalla del rebot, una de les fixacions de Comenge, el joc exterior era inexistent. Com a mostra, ni un triple de dos intents, tant un com l’altre llançats per Feliu.
Van començar molt bé les coses per a l’Actel després del descans, amb un 2+1 de Derksen, a què Ogungbemi va donar continuïtat amb una cistella lateral. Però va ser un miratge. A l’Azpeitia ahir li entrava tot. En un instant va recuperar la diferència i a força de triples, de Maiza –dos– i Evans, es va situar 16 punts a dalt (54-38). Aquesta diferència va fer que l’Actel Lleida despertés d’una letargia en la qual havia estat immers massa temps. Ho va fer a través d’una de les armes que no havia portat a col·lació encara, el tir exterior. El primer triple del partit per a Ogungbemi i un altre seguit de Djukanovic. N’hi va haver encara un altre més del serbi, que va situar l’Actel Lleida en plenes condicions de lluitar per la victòria (56-51). Hauria pogut remuntat l’equip lleidatà, però els tres atacs consecutius que va tenir van acabar en no-res. No podia ser tanta mala sort. A més, la resposta local va ser un triple inversemblant i una cistella de Zubizarreta per tancar el tercer quart amb un avantatge de 10 punts (61-51). L’Actel havia merescut més.
Deu punts per remuntar en deu minuts. Aquest era l’objectiu. Comenge va plantejar una zona perquè els locals arrisquessin en els atacs, però la sort estava ahir de part dels guipuscoans, que van provocar un nou temps del tècnic lleidatà quan amb prou feines havien transcorregut tres minuts de l’últim parcial i l’Azpeitia manava per 12 punts (69-57). Fins al final ho va intentar el conjunt taronja, però el més a prop que va estar va ser a cinc punts després d’un triple de Djukanovic. La victòria era ja una quimera a falta d’1:19 i 78-69, quan Comenge va esgotar els seus temps. Era el moment de jugar per no perdre l’average, que era d’11 punts. Es va aconseguir, però va ser un premi més que menor a la pista d’un dels cuers de la LEB Or.