Iniesta i Messi, al rescat

Li va costar vuit partits i una mica més de dotze hores de futbol, però Leo Messi va aconseguir ahir veure porteria per primera vegada davant del Chelsea per rescatar un valuós empat per al Barcelona a Stamford Bridge (1-1), que li dóna avantatge als vuitens de final de la Lliga de Campions. A la mateixa porteria en què l’any 2009 l’equip blaugrana va celebrar el famós Iniestàs, l’argentí va aconseguir batre un dels pocs equips que tenia pendents i va evitar que l’eliminatòria quedés favorable per al vigent campió de la Premier League, en avantatge amb un gol de Willian. Els blues, ara, s’hauran de plantar el 14 de març vinent al Camp Nou buscant reblar el clau i amb la necessitat de marcar.

No es van donar els ingredients per considerar aquest partit com a històric, com sí que ho va ser el de l’Iniestàs del 2009. Aquesta vegada el Barça, en un partit similar tret de l’absència de l’èpica i amb menys ocasions, se’n va anar viu gràcies a una pèrdua rival, a una gran passada d’Andrés Iniesta, una altra vegada imprescindible, i un xut col·locat de Messi. L’únic, però clau. Primer tret entre els tres pals del Barça, i gol. Així de letal va ser el Barça, així de letal un Messi que no havia marcat cap gol al Chelsea en vuit partits, però que ahir es va rescabalar. Si el Barça és mereixedor de passar al Camp Nou ho serà, en part, gràcies a aquest gol de l’argentí, assistit per Andrés Iniesta, que va idear una passada al mil·límetre.

Havia tingut la pilota el Barça però sense crear perill, de forma totalment innòcua per al Chelsea. Passada a passada, de banda a banda, però sense verticalitat ni trobar buits en la nombrosa defensa dels blues, molt més ben assentats. A més, el Chelsea no va tenir pressa però va pujar amb assiduïtat i va posar en perill els blaugranes en diverses ocasions. Ernesto Valverde va repetir a Londres el mateix onze amb el qual es va imposar fa tres dies a l’Eibar (0-2) i va apostar pel brasiler Paulinho en la línia de quatre a la medul·lar al costat de Busquets, Rakitic i Iniesta. El pes ofensiu dels blaugranes va recaure un dia més sobre Luis Suárez, encara sense estrenar-se aquest curs a la Champions, i Messi, motivat com mai per picar per primera vegada als blues.

En el Chelsea, l’esquema posat en lliça per Antonio Conte era tota una declaració d’intencions: 3-4-3, amb Hazard com a fals 9 i recolzat per l’exblaugrana Pedro i Willian a les bandes. La consigna del tècnic italià era clara: defensa fèrria, recuperació amb Kanté i sortida de pilota ràpida amb els tres de dalt. Van avisar molt aviat els de casa, primer amb un cop amb l’esquerra als cinc minuts de Hazard que se’n va anar elevat i poc després gràcies a un cop de cap picat de Rüdiger a la dreta de la porteria de Ter Stegen.

Malgrat els dos atansaments inicials, el Chelsea, content amb el 0-0, no va variar el plantejament conservador i va deixar la pilota al Barcelona (80 contra 20% en alguns compassos de la primera meitat) que, cansat i sense idees, no sabia gaire bé què fer-ne quan estava davant l’àrea rival. Només Paulinho, amb una rematada de cap que va sortir desviada a la dreta de Courtois, va inquietar lleugerament els blues, que van tenir dos ocasions d’or, totes dos de Willian, per estrenar l’electrònic.

El brasiler va topar fins a dos vegades amb els pals en dos jugades pràcticament calcades, primer al minut 33 amb un xut a la fusta dreta i després al 41, amb un nou cop amb la dreta des de la frontal, però aquesta vegada a la fusta esquerra. En cap de les dos Ter Stegen ni es va moure. La tònica es va mantenir a la segona meitat, i Willian, a la tercera i amb una jugada idèntica a les dos anteriors, no va perdonar i va tenir recompensa el seu gran partit. Corria el minut 61, després d’un córner en curt, la pilota li va quedar al balcó de l’àrea al 22, que es va treure de sobre Busquets amb un esquivament i la va enganxar perfecta, amb rosca, buscant el pal baix de Ter Stegen, que tapat pels companys només va poder recollir la pilota del fons de la porteria.

L’1-0 de Willian deixava el partit on el volia el Chelsea, sabedor que els de Valverde se n’anirien a l’atac per buscar l’empat. Va moure fitxes allà el Txingurri, que va treure l’inèdit Paulinho i va buscar ampliar el camp amb Aleix Vidal. No va tardar (1-1) a arribar l’esperat gol de Messi, que quan faltava un quart d’hora per al final del matx va posar fi a una sequera de més de dotze hores. Tot va nàixer en una fallada a la passada de Christensen, imprecís durant bona part del duel, que va recollir Iniesta per superar Azpilicueta abans d’entrar a l’àrea i servir una passada mesurada al punt de penal perquè l’argentí, de primeres, enganyés Courtois pel pal dret. El Chelsea va intentar, tard, estirar les línies però sense fortuna i el Barça tampoc va poder disposar d’ocasions per a la remuntada. Al final es van firmar unes taules que deixen millor sabor de boca als d’Ernesto Valverde de cara a la tornada al Camp Nou.