EL MILLOREL PITJOR
Triomf clau
El Lleida, amb un gran primer temps que va concloure amb 0-3, acaba demanant l’hora al marcar dos gols el Llagostera en el tram final || Andriu, Juanto i Javi López, golejadors
Bé està el que bé acaba. El Lleida va sumar la cinquena victòria en vuit partits d’aquesta segona tornada i el segon triomf consecutiu, que li permet atansar-se encara més a la zona de play-off –ara mateix va cinquè empatat a punts amb el quart– a l’espera dels partits d’avui. Tanmateix la victòria es va forjar de manera estranya, per la resolució. I és que els d’Albadalejo van aconseguir una renda, que semblava inabastable, amb uns 20 primers minuts delicats en què van signar un avantatge de 0-3 davant d’un desconcertat Llagostera, que havia rematat dos vegades a càrrec d’Eizmendi (2’ i 3’) abans que el Lleida exhibís múscul i demolidora eficàcia amb tres gols en les tres primeres rematades que va efectuar. Un cop de cap d’Andriu (7’), una jugada de murri de Juanto (9’) i un golàs de rosca de Javi López (21’) que semblaven sentenciar el rival, que sort va tenir de no encaixar més gols en el primer temps, ja que la seua fragilitat defensiva era certament alarmant. Però el Lleida no va voler fer sang i va aguantar el partit fins al descans.
A la represa, el Llagostera va apel·lar a l’heroica i amb un doble canvi providencial –per què Àlex Colorado sempre juga supermotivat quan s’enfronta al seu exequip?– va tancar el Lleida a la seua parcel·la. Primer va pressionar amb ganes encara que hauria pogut encaixar el 0-4, com en una bona rematada de Juanto (57’) al pal. I aquí va desaparèixer el Lleida, que va fer un pas enrere i es va deixar encloure a la seua àrea davant d’un rival que anava forçant córners i faltes de manera incessant. Andriu podria haver marcat a la seua pròpia porteria (69’) però la pilota se’n va anar a córner i poc després l’acabat d’entrar Maynau batia de semixilena Diego Rivas (73’), que res va poder fer per evitar la rematada. Amb 1-3, al Lleida li van entrar tots els dubtes i semblava que el partit se li feia excessivament llarg. Colorado (80’) va tenir el gol a les botes però la pilota se’n va anar a córner. Leo (84’) també el va tenir però tot es va acabar en un ensurt i en un altre córner que es va llançar sense conseqüències.
Però el Llagostera estava crescut i les seues pilotes a l’àrea del Lleida eren constants, encoratjat pels seus escassos però fidels seguidors que rivalitzaven en càntics i crits de suport amb els aficionats del Lleida. I tant va insistir l’equip gironí que va arribar el 2-3 a cinc minuts del final. Un córner contra l’àrea del Lleida va ser refusat en curt per la defensa blava, ahir de groc, i el rebuig va anar a les botes de Leo que, des de la vora de l’àrea, va aconseguir batre Rivas. I abans del 90 encara va tenir l’empat el Llagostera en una falta directa que va llançar Colorado per sobre del travesser. Els quatre minuts de prolongació que va decretar l’àrbitre, que va ser molt valent perquè li reclamaven penal en qualsevol contacte a l’àrea lleidatana, van ser una agonia. Però el Llagostera no aconseguiria el seu objectiu malgrat que encara va tenir una última ocasió a les botes de, qui si no, Colorado amb una altra falta directa a la perpendicular de l’àrea (92’) que se’n va anar alta per molt poc. I amb una caiguda de Colorado (94’) a l’àrea es va acabar el partit. El Lleida va poder respirar tranquil. Els punts eren seus.