El lleidatà Miquel Solé completa 100 maratons en un any en homenatge a l'esport popular

L’anomenen l’atleta dels rècords i és prou cert. El corredor lleidatà d’ultrafons Miquel Solé va culminar dissabte passat el seu repte de córrer cent maratons en un any, des que va començar el seu particular desafiament el 4 de març del 2017. A aquest nou repte el va anomenar al principi “Repte sens fi” perquè no s’havia proposat arribar a una xifra concreta ni tampoc s’havia fixat una data per continuar enllaçant recorreguts de 42 km. “Més que un repte volia fer un homenatge a tots els que practiquem atletisme popular i cridar l’atenció sobre la realitat que vivim al llarg de l’any quan correm faci fred o calor, tinguem problemes familiars o laborals... Per això he corregut les maratons en solitari, sense assistència ni ajuda externa de fisioterapeuta, entrenador o metge, i això no ho ha fet ningú a Espanya. Portava un GPS en el qual quedava registrat que completava totes les maratons”, explica aquest membre de l’associació atlètica Trotallunàtics, de 53 anys, que va ser objecte d’un homenatge diumenge abans de la Cursa Templers.

“He fet una marató cada 3 dies, de vegades cada 2, en les últimes setmanes fins i tot 3 en 5 dies, i els mesos de juny, juliol i agost, nou cadascun. I algunes vaig córrer després de treballar 8 hores i sense menjar. Totes les he acabat en poc més de 3 hores i només en quatre vaig superar les quatre hores, però és que aquells dies, en ple estiu, vaig córrer amb temperatures de 35 i 37 graus i en una altra ocasió sortia d’un procés gripal”, es justifica aquest atleta que s’autodenomina “un corredor popular que com tots els corredors populars podem arribar a fer coses increïbles sense ser d’elit”. Solé recorda que “fa tres anys ja vaig voler fer aquest repte i vaig haver de parar quan acumulava 33 maratons perquè vaig haver d’atendre els meus pares que van ser operats”.

Va perdre tres quilos en els primers mesos, però al setembre es va parar la bàscula per a algú que no va precisament sobrat de pes, ja que fa 1,82 metres i pesa poc més de 60 quilos. I ha gastat cinc parells de sabatilles. “Estic content perquè el meu repte s’ha fet viral a les xarxes socials i els ànims de la gent és el que m’ha donat la motivació per acabar-ho.”

Ha corregut a favor de la Seu Vella i no deixa de córrer ni l’Any Nou

No és la primera vegada que aquest auxiliar clínic de professió afronta reptes atlètics. El 2014 va concloure amb èxit el seu repte de recórrer 1.000 quilòmetres per tot el territori de Lleida durant dos setmanes per reivindicar que el Turó de la Seu Vella sigui declarat Patrimoni de la Humanitat. Pel mateix motiu, el 2011 va completar 365 mitges maratons en un any, una de diària, amb un total de 7.665 km. I el 2009 va córrer 100 km al voltant de l’emblemàtic monument.

També el 2014 va córrer 100 quilòmetres entre diverses poblacions de la Noguera, en aquesta ocasió per promocionar el patrimoni cultural d’Albesa. Fa dos anys es va sotmetre a unes exhaustives proves mèdiques, mesurant massa muscular i òssia, així com percentatge de greix corporal, que van donar com a resultat que la seva edat metabòlica és de 36 anys.

“No deixo de córrer ni l’Any Nou, ni per Nadal, ni el dia de Reis, com ha passat ara aquest últim any, quan he corregut les cent maratons. Em cuido, mai he fumat ni he begut alcohol”, assegura aquest atleta singular.