El Barça, campió de la Supercopa

El FC Barcelona es va proclamar ahir al Camp d’Esports de Lleida campió de la tercera edició de la Supercopa de Catalunya. L’equip d’Ernesto Valverde va aconseguir el títol gràcies al seu major encert en els llançaments de penals, ja que el matx va finalitzar en taules, 0-0, i es va passar directament a la tanda de penals, sense passar per la pròrroga.

Amb aquest títol, el Barça desempata en aquesta competició amb el seu rival blanc-i-blau, ja que tots dos arribaven a Lleida amb un trofeu cada un. De les dos edicions celebrades fins ara, el Barcelona va guanyar la de la temporada 2014-15 i l’Espanyol, la de la passada campanya 2016-17.

Els dos equips van tenir ocasions clares, però tant Cillessen com Pau van ser insuperables

El Camp d’Esports acollia ahir dos equips de Primera divisió, 24 anys després que la UE Lleida derrotés en aquest mateix escenari el Reial Madrid per 2-1. L’estadi presentava un aspecte inusual, ja que les grades estaven ocupades majoritàriament per milers de jugadors del futbol base lleidatà, que no van voler perdre’s l’oportunitat de veure in situ jugadors de Primera. Van assistir al partit 10.576 espectadors, segons les dades facilitades per la Federació Catalana de Futbol (FCF), organitzadora del duel, amb la col·laboració de la Paeria i el Lleida Esportiu. Des de l’FCF s’havien repartit entre els clubs federats unes 8.000 localitats.

Tant el Barcelona com l’Espanyol van tenir oportunitats com per haver-se emportat el títol sense necessitat d’arribar a la tanda de penals. Però els atacants no van tenir encert i els porters, tant el blaugrana Cillessen com el blanc-i-blau Pau, es van mostrar insuperables.

Va ser un partit amb alts i baixos. Fases de molt ritme es van alternar amb altres de cert tedi i també el domini va estar repartit. El Barcelona va dominar de sortida i el va mantenir fins que es va lesionar Denis Suárez, un dels jugadors que hi posaven més ganes, mentre que a la segona part va ser l’Espanyol qui va freqüentar amb més insistència l’àrea rival.

L’Espanyol va ser també el que es va prendre més seriosament el matx. Quique Sánchez Flores havia convocat més jugadors de la primera plantilla que Ernesto Valverde, 12 per l’Espanyol i 8 pel Barcelona, i va ser també el que va fer menys canvis: quatre, per set del conjunt blaugrana. Com a curiositat, les samarretes del Barcelona ni tan sols portaven el nom dels futbolistes.

Valverde va alinear de sortida els vuit jugadors del primer equip convocats: Cillessen, Yerri Mina, Digne, André Gomes, Denis Suárez, Aleix Vidal, Paco Alcácer i Dembéle. Van completar l’onze inicial Palencia, Jorge Cuenca i Aleñà. Però només Cillessen, Alcácer i Yerri Mina van jugar els 90 minuts.

En aquests partits amb poca pressió els jugadors menys habituals han d’aprofitar els minuts per reivindicar-se. Però ahir, al Camp d’Esports, només ho van fer Cillessen, Aleix Vidal i Denis Suárez, fins que es va lesionar. Ousmane Dembélé, l’home dels 140 milions d’euro, va explotar amb comptagotes la seua velocitat, però amb prou feines va desbordar ningú; Alcácer es va tornar a mostrar negat davant del gol, fallant fins i tot controls fàcils; André Gomes perdia pilotes amb facilitat, i Digne va complir sense ostentacions. Yerri Mina va estar correcte, encara que va demostrar que necessita molts minuts per adaptar-se al ritme a què juga el Barcelona. Això sí, en els llançaments de penals, Alcácer i Yerri Mina no van fallar i el colombià es va permetre celebrar el gol amb el seu tradicional ball que no sempre agrada als rivals.

El Barça va sortir fort al partit. Aleix Vidal només va necessitar 42 segons per rematar amb perill i Dembélé va disparar també fora en el minut 3. La rèplica de l’Espanyol la va donar Piatti al 6, però no va controlar davant de Cillessen. El duel semblava animat, però el ritme va ser intermitent i, a la segona part, amb els canvis, va decaure absolutament. Roca va posar a prova el meta holandès (24’) però les millors ocasions van ser blaugrana: Paco Alcácer (28’) i Denis Suárez (35’).

A la segona meitat va ser l’Espanyol qui va controlar el partit i va tenir les millors ocasions: Piatti (51’ i 54’), Marc Roca (57’) i Álex López (73’). El Barça hauria pogut marcar en una rematada de Carles Pérez (70’) i una altra d’Aleix Vidal (74’), però la final estava condemnada a decidir-se en els penals i allà el Barça es va mostrar infal·lible. Va marcar els seus quatre llançaments i l’Espanyol en va errar dos.