A prop de l'abisme

L’Actel Lleida va caure ahir a Valladolid i ho va fer amb estrèpit (75-60), augmentant a cinc la mala ratxa de derrotes consecutives. Ja no és que el play-off s’hagi esfumat de les ments de tot seguidor, sinó que cal començar a mirar i amb molt deteniment els resultats dels equips en zona de descens. Una possible reacció és més lluny que mai i l’amenaça de perdre la categoria comença a ser un fantasma cada vegada més real.

Van tenir molts problemes en defensa els jugadors grans de l’Actel Lleida davant de rivals molt dinàmics que els van guanyar en la majoria de situacions. Un triple d’Alvarado va posar contra les cordes els de negre tot just començar el partit (10-4), encara que Ogungbemi va respondre amb un altre llançament exterior. Els lleidatans estaven tenint especials problemes amb Kok, però Comenge va mantenir Karena i Martí, els dos interiors de sortida. Només la segona personal del pivot de Belianes va provocar l’entrada d’un Olaizola que tampoc va solucionar gran cosa. La reacció va arribar de la mà d’Ogungbemi i Djukanovic, que mantenien amb vida un Actel Lleida sempre al darrere en el lluminós. Fins que va arribar una de les jugades del partit, un triple sobre la botzina de Sutina, que va establir el 20-20 al final del primer quart. El segon capítol va començar amb la segona personal d’Olaizola i un ball de faltes i errors per part dels dos equips que va desdibuixar l’espectacle. L’únic que es va sobreposar a aquesta infinitat de problemes va ser Mbaye, que reapareixia després de dos partits. Gràcies al senegalès, l’Actel Lleida es mantenia dins del partit, amb una esmaixada brutal que va suposar el 27-26. Però allà es va esfumar l’equip de Comenge. A 5:55 del descans. Ni una cistella més abans del descans, cosa que va donar peu al fet que el Valladolid posés tots els fonaments per sumar el triomf al Pisuerga. Comenge va intentar parar el despropòsit amb dos temps gairebé consecutius, però els val·lisoletans, de la mà de Wade-Chatman, anaven a totes. Parcial de 9-0 per tancar el quart, que podia haver estat molt pitjor per als interessos de l’Actel, i una diferència de 10 punts al descans (36-26). Aquest final del segon quart es va veure reflectit en les estadístiques, amb un 6 de 22 en trets de dos (una xifra baixíssima per intentar guanyar a Valladolid) i Mbaye anotant els 6 punts del seu equip abans del descans. Si ja era complicat, per enfonsar encara més la moral de la flota, Reyes va anotar un triple de sortida que suposava una màxima renda local de 13 punts. La bona notícia va ser que Ogungbemi va acabar amb una sequera que va durar més de 7 minuts. El Valladolid va començar a trobar-se còmode gràcies a aquestes diferències, especialment un Alvarado desencadenat davant del qual Ogungbemi no va poder fer res. El base local va anotar el triple que va suposar una nova màxima diferència de 15 punts (47-32) i el temps de Comenge quan encara restaven 5:29 per al final del tercer quart. El partit s’escapava a un ritme vertiginós. Un triple de Djukanovic semblava que donava certa esperança, però va ser un mer miratge. Dos triples consecutius d’Hopfgartner i una altra vegada el desgavell. Gantt va aprofitar aquesta circumstància per anotar dos cistelles sense oposició i deixar una nova màxima renda de 22 punts (57-35). Nova resposta de Comenge amb el seu segon temps mort a 2:41 del final del tercer quart, però ja era massa tard, la derrota estava més que assegurada a falta d’un quart que pintava intranscendent. Així va ser com el Pisuerga va començar a celebrar la victòria, que posava fi a una mala ratxa de quatre derrotes consecutives, i deixava l’Actel Lleida contra les cordes. Només quedava per saber la diferència per la qual l’equip de Comenge clavava el genoll sobre el parquet. Finalment, 15 punts i la terrible sensació que el Valladolid va ser totalment superior. Només queda apel·lar a l’èpica dimecres, quan visitarà el Barris Nord el Prat (20.30), en un derbi amb els papers canviats.