Dos podis per començar

L’italià Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP18) va guanyar a Marc Màrquez (Repsol Honda RC 213 V) el primer mà a mà de la temporada després de vèncer al Gran Premi de Qatar de MotoGP per tot just 27 mil·lèsimes de segon. En una última volta de poder a poder, Dovizioso va saber aguantar tots els atacs del lleidatà, que va esperar fins als últims revolts per fer-los, encara que sense èxit, ja que l’italià va saber respondre amb eficàcia i demostrar, com ja havia anticipat Marc després dels entrenaments, que era el pilot amb millor ritme a Losail. La festa per a la saga Màrquez la va arrodonir Àlex, que va firmar un meritori tercer lloc en Moto2 malgrat els problemes amb el fre posterior.

Amb la nit ja entrada sobre el circuit de Losail, el francès Johann Zarco (Yamaha) va mantenir la primera plaça una vegada es van apagar els semàfors, amb Màrquez a la seua roda, si bé va ser Dani Pedrosa el que va engegar millor, ascendint des de la setena a la tercera posició, amb Rossi col·locant-se just després d’ell després de començar vuitè. Només dos voltes va tardar Il Dottore a passar també el de Castellar del Vallès, iniciant una persecució al de Cervera que va culminar amb l’avançament en la volta 6. No va poder, tanmateix, amb el gal, en una baralla que va permetre a Marc atansar-se i tornar-li la passada.

‘Dovi’, novena victòria en MotoGP davant d’un Marc que va lliurar guerra en un circuit poc propici

Lluny dels focus, Dovizioso, dominador dels lliures, va arribar al grup del davant i es va unir a la baralla, assaltant la segona plaça. Tot això amb set pilots lluitant pel podi: Zarco, Márquez, Dovizioso, Rossi, el britànic Cal Crutchlow (Honda), l’italià Danilo Petrucci (Ducati) i Pedrosa. Alhora, Àlex Rins (Suzuki) i Jorge Lorenzo (Ducati), per sengles caigudes en els revolts 2 i 4, i Pol Espargaró (KTM), amb l’entrada a boxs per problemes mecànics, s’acomiadaven de la carrera.

La prova entrava en la fase final i cap dels pilots del davant semblava voler donar el seu braç a tòrcer a la recerca de la victòria. I ja al divuitè gir, a l’accelerada final de recta, Dovizioso aprofitava la velocitat de la Ducati per superar Zarco, amb Màrquez literalment enganxat a ell i intentant controlar, amb èxit, les batzegades que li dóna l’Honda en l’allargada de frenada per mantenir la segona plaça i posar-se darrere l’italià.

Després d’ells, Rossi, gos vell en aquests combats, es va adonar que tant Dovizioso com Màrquez havien llançat l’atac final i va esgotar la frenada per superar també Zarco i intentar que els rivals no s’escapessin, encara que al final va quedar com a convidat de pedra dels dos, a l’espera d’un error d’aquests que no es va produir. En els últims revolts del traçat, el pilot de Cervera va buscar una escletxa per superar el de Ducati, però aquest va aprofitar fins a l’últim mil·límetre d’asfalt per sumar la primera victòria de la temporada per tot just 27 mil·lèsimes d’avantatge. Rossi, per la seua part, va completar el podi i va repetir la tercera posició treballada l’any passat a Losail. Quant a la resta de favorits, Viñales va acabar finalment sisè, just al davant de Pedrosa, setè.

Si a Marc se li va escapar la victòria en l’últim sospir, al seu germà Àlex el podi va ser el millor d’una jornada marcada pels seus problemes al disc de fre posterior que el van relegar a la tercera plaça, després dels italians Francesco Bagnaia (Kalex), que va obtenir la primera victòria en Moto2, i Lorenzo Baldasarri (Kalex). Màrquez va atenuar al màxim aquest problema, en el qual per moments es va témer que s’hagués de retirar, per donar per bona una tercera plaça després d’haver estat el més ràpid en pràcticament totes les sessions d’entrenament.

A la sortida es va deixar sorprendre pels dos italians i Bagnaia va començar a tirar amb força, quedant-se molt aviat sol al costat de Baldasarri i Màrquez en la lluita per la victòria. Però en el quinzè gir es va produir el fet més destacat de la cursa, ja que el disc de fre posterior de la moto d’Àlex es va encendre, probablement al quedar-se les pastilles de fre enganxades sobre el disc. Aquest problema va provocar un sobreescalfament i va forçar el pilot d’Estrella Galicia 0,0 a disminuir el ritme per intentar acabar la cursa, moment que va aprofitar Baldasarri per avançar-lo i escapar-se a la recerca de Bagnaia. Pràcticament sense fre posterior, Màrquez va aguantar com va poder la tercera posició dels atacs de Mattia Pasini, mentre que Bagnaia va doblar després de diversos avançaments el seu compatriota.

Marc Màrquez va assegurar després de la carrera que “perdre un duel en un dels circuits on m’agrada, on sóc fort, em dol una mica més, però perdre un duel en un circuit en què pateixo, on ja una segona posició és com una victòria, no em dol tant”. “Tant en el Red Bull Ring (Àustria) com a Motegi (Japó) o aquí, era sobreviure, no perdre gaires punts, però sóc un pilot que lluita, potser un altre s’hauria conformat amb la segona posició, no sé si s’ha vist a la televisió, però anava completament al límit, la moto es movia per tot arreu”, va explicar. Tot i així, Marc va reconèixer que “ho havia de provar i ho he provat una vegada més, sabia que ell frenava molt tard, que parava molt la moto, però ho he provat, i el que m’ha agradat és que podia mantenir el rebuf de la Ducati i això l’any passat no podia fer-ho”.

En aquest sentit va afegir: “L’any passat, Dovizioso va acabar aquí molt a prop de la victòria, amb un ritme molt fort, i jo vaig quedar quart barallant-me amb la moto a més de sis segons de la victòria i crec que en això hem guanyat bastant i comencem l’any amb una bona dinàmica, ara faltarà veure què passa en diferents circuits, però aquest era un dels marcats en roig per perdre el mínim possible”, va ressaltar Márquez.

Àlex: “Hem salvat el podi i el dedico a la família de Gabriel”

Àlex Márquez va donar per bo el tercer lloc. “L’hem salvat [el podi] de veritat. No entenia què era exactament, pensava que era el motor, però després he entès que era el fre posterior, perquè la moto no corria i quan anava corrent me n’he adonat. Ho hem salvat amb un podi.” Sobre el problema amb el disc va dir que “en Moto2 no s’utilitza tant com en MotoGP, que haurien tingut més problemes, però he hagut de tenir paciència. Una pena, perquè he provat de guardar el pneumàtic. No passa res, les carreres són així”. El lleidatà va tenir també un record emotiu. “Al cap i a la fi, donem per bo el podi i volia dedicar-lo a la família de Gabriel, del petit pececito, un petó per a la família”, va concloure.