Quina decepció!

Gerard Albadalejo no va poder expressar-ho millor a la sala de premsa. El que va passar ahir amb el Lleida a Vila-real va ser una gran cagada. Un daltabaix en tota regla al primer port del Tourmalet lleidatà, en aquest dificilíssim tram final de la Lliga, amb l’objectiu del play-off a la meta. Una derrota dolorosa per la transcendència (1-0) però també per la forma en què es va produir. El Lleida, en cas d’haver guanyat, es col·locava en play-off i amb l’average guanyat al Vila-real B, tercers a la classificació. Però no ho va fer. Va perdre i a més jugant tota la segona meitat amb superioritat numèrica per l’expulsió del local Juan en l’afegit del primer temps. Però després del descans, semblava que era el Lleida el que jugava amb deu i, el rival, amb onze.

El Lleida es va deixar portar per la precipitació i va trobar un pèl més de serenitat i, sobretot, encert per tirar endavant un matx davant d’un rival crescut que va tenir més fe. I sort va tenir el Lleida de comptar amb Diego Rivas sota pals, perquè amb les seues intervencions va evitar que la derrota mínima no fos més voluminosa. Després d’un primer temps igualat, encara que amb millors ocasions per als locals, amb rematades de Pedro (23’), Rubén (32’) i Darío (43’) amb sengles grans intervencions de Rivas. El Lleida només va encertar amb dos rematades desviades. Una de Javi López (38’) de falta directa i una altra, de cap, de Jorge Félix (44’). Abans va tenir una altra ocasió en botes de Manu Molina (12’), que no va arribar ni a rematar.

A la segona meitat va arribar el daltabaix. El Lleida, amb un més, va començar a accelerar-se sense sentit i perdre pilotes fàcils, tant en defensa com en atac, acceptant un intercanvi de cops que no el beneficiava. Jorge Félix (48’) va protagonitzar la primera rematada entre els tres pals, que va aturar Cantero, que va tornar a posar la mà enviant la pilota a córner en una altra rematada seua (51’). El Vila-real B va començar a buscar amb insistència el gol amb una portentosa segona meitat de Raba, jugador del primer equip, que es va posar els companys a l’esquena jugant darrere dels dos puntes i donant criteri a la circulació de la pilota. Darío (50’) va fer el primer avís al plantar-se sol davant de Rivas, però va creuar massa. Mousa (53’) va disposar de l’última ocasió clara del Lleida abans del calvari blau en els minuts següents. Pumar (59’) va salvar sota pals un cop de cap de Darío, un minut després era Roger qui enviava fora una pilota clara a centrada de Raba i Rivas va salvar un mà a mà amb Rubén. Eren els millors moments grocs i els pitjors dels d’Albadalejo, que no aconseguien crear una ocasió clara a l’àrea local. Després d’una nova gran parada de Rivas a xut de Miguelón, que va trobar una autopista pel carril dret del Lleida, va arribar el gol del Vila-real B. Pumar va iniciar un atac per la banda però va perdre incomprensiblement la pilota. Roger la va posar al caire de l’àrea perquè la recollís Chuca, que es va inventar un gran cop que va entrar per l’escaire (1-0), fent inútil l’estirada de Rivas. El Lleida ja no es va recuperar del cop. Només Jorge Félix, ja en temps afegit, ho va intentar, però sense fortuna.