El pitxitxi que va fer història

A Segona, en els llargs desplaçaments amb autobús, explica que “posàvem una americana estesa i jugàvem a cartes moltes hores”. “Amat sempre era el que animava la festa”, somriu. Tanmateix, Remacha no va tenir tant protagonisme amb l’arribada de nous jugadors i per les lesions. Encara que ell va jugar poc, l’equip va aconseguir l’històric ascens a Primera el juny del 1950, una cosa de molt mèrit al ser un acabat d’ascendir de Tercera. Amb l’ascens es va renovar per complet l’equip i Peralta, preparador físic, se’n va anar a entrenar el Cadis, i es va emportar amb ell Remacha i sis blaus més. Abans, havia rebut una oferta del Barça, però la directiva lleidatana demanava mig milió de pessetes. Més tard se’n va anar a l’Alabès, on va complir el somni de jugar a Primera, una cosa que no va poder fer al Lleida i, en quatre anys, va anotar seixanta gols, xifra que li permet ser el segon màxim realitzador de la història del club. Es va retirar sent entrenador-jugador de l’Hospitalet i avui viu a Barcelona, envoltat de records i fotografies d’aquells anys de la seua vida en què va ser un golejador cotitzat.