Va faltar encert

La dotzena victòria, la que pot donar-li l’anhelada permanència a la LEB Or, haurà d’esperar. Ahir la va tenir a tocar, i de fet se’n va fer mereixedor durant bona part del duel, però l’Actel Força Lleida va acabar clavant el genoll sumit en uns nefastos percentatges en el triple, davant d’un Melilla molt més precís (60-68) en els moments clau.

L’Actel va començar fora del matx, especialment en atac, on va fallar els primers quatre atacs, la majoria amb llançaments forçats, algun sense ni tan sols tocar el cèrcol, o esgotant la possessió. El Melilla, en canvi, es va mostrar més precís i passats els dos primers minuts dominava per un eloqüent 0-7 que va fer témer el pitjor. Per sort per als de negre, els nord-africans es van encomanar del seu mal joc i el partit es va equilibrar. Mbaye va trencar la sequera (min. 3) i Martí i Karena van situar un tranquil·litzador 6-7.

Els dos es van rellevar en el comandament i l’Actel no va saber sentenciar quan estava 9 a dalt

L’equip de Jorge Serna havia salvat la primera davallada, però seguia obstinat a tirar de tres malgrat el mal percentatge (0 de 5). Però amb l’aparició de Hermet en pista tot va començar a canviar. L’estonià, pràcticament oblidat en els últims partits, va tenir la seua oportunitat i la va aprofitar amb escreix. Un triple seu va donar el primer avantatge a l’Actel (11-9) i un cop de palmell a l’últim segon del primer quart va donar la màxima renda a l’equip (15-12).

A diferència dels partits davant d’Araberri i Càceres, l’Actel va saber reconduir la situació i fins i tot va posar en perill tot un Melilla, que en l’arrancada del segon acte es va trobar que la renda havia pujat fins als vuit punts (20-12, m.13), amb dos tirs lliures de Feliu i un triple d’un altre poc habitual, Rubín de Celis. Alejandro Alcoba va parar el xoc i la situació es va regularitzar gràcies a dos triples consecutius de Samb i Kapelan, que van estrènyer el marcador (22-20). Però ahir era el dia perquè els segons actors es reivindiquessin, i allà va aparèixer Olaizola. El donostiarra, que no acaba de trobar la millor versió des que va arribar a Lleida, va jugar els seusmillors minuts firmant quatre punts, dos sobre la botzina del final de la primera part, que van permetre a l’Actel anar-se’n al vestidor amb una renda de sis punts (36-30), del tot merescuda davant d’un Melilla que va viure de la inspiració i la qualitat d’alguns dels seus jugadors, entre ells l’ex del Força Lleida Dani Rodríguez.

A la segona part, Alcoba va treure l’as que tenia guardat: Fran Guerra, el seu jugador franquícia que encara no havia actuat. El canari, també amb passat lleidatà, va capitalitzar bona part dels atacs del Melilla, ja fos amb jugades personals o traient pilotes cap als exteriors. El joc visitant va millorar i ho va fer, curiosament, després que l’Actel assolís la màxima renda en tot el partit, nou punts (39-30), després d’un triple d’Ogungbemi.

A partir de llavors, enèsima desconnexió dels de negre que els va costar cara. Un parcial de 4-15, amb triple final de Djuran, va permetre al Melilla recuperar el comandament (43-45). Serna va parar immediatament el partit i va ajustar la defensa. L’Actel va apujar un grau la intensitat i el Melilla va començar a patir per anotar, mentre que els lleidatans van sobreviure (49-47) des de la línia de personal, on Djukanovic va anotar els seus primers punts en tot el partit, un dèficit que l’Actel va trobar molt a faltar, com ja va succeir a Càceres la setmana passada.

L’equip va salvar una altra situació delicada tot just arrancar l’assalt final, quan els nord-africans van tornar a donar la volta al marcador amb sengles accions triples de Servera i Kapelan (51-53). Allà va aparèixer Ogungbemi per donar un respir (53-53), però uns altres dos triples, ara de Djuran i Samb (53-59), van posar contra les cordes l’Actel, que estava concedint massa segones opcions en atac al no tancar el seu rebot.

Però va tornar a aparèixer el de sempre, Ogungbemi, que va donar esperances de remuntada. Primer, amb un triple estratosfèric que va situar el 56-59 i, després, amb dos tirs lliures que van estrènyer al màxim el marcador (60-61). Quedava 1:23 i tot podia passar. Però no va passar. Una esmaixada de Samb (60-63) i un triple fallat d’un desaparegut Feliu van acabar amb les esperances de l’Actel d’aconseguir una victòria que l’atansés a la permanència.