El Lleida, de mal en pitjor

La realitat és que el Lleida va caure a Son Moix davant d’un líder dèbil com el Mallorca i que durant moltes fases del partit va estar a mercè dels de Gerard Albadalejo, que van pagar molt cara la falta de concentració en els minuts inicials de cada període que li van suposar encaixar un 3-0 que va acabar sent insalvable. Dit això, hi podem afegir tot el que vostès vulguin. Que el Lleida no es va rendir, que va treure casta i orgull i que es va posar 3-2 somiant amb la remuntada copera d’Anoeta. Que el Mallorca, davant l’enuig de la seua afició, va acabar demanant l’hora tancat a la seua parcel·la els cinc minuts de prolongació que va decretar l’àrbitre i que aquest va acabar sent determinant per la falta de valentia en la jugada del penal a favor del Lleida. El va assenyalar, sí, però no es va atrevir a mostrar la segona cartolina groga a l’infractor, que ja l’havia vist en el 44, cosa que hauria deixat els mallorquins amb deu. Però és que encara n’hi va haver més. Manu Molina, després de transformar-lo, va anar a buscar la pilota dins de la porteria per propiciar un ràpid servei de centre i es va embolicar en una baralla amb el porter local que ja tenia una targeta per protestar la senyalització de la pena màxima. L’àrbitre, en una polèmica decisió, va mostrar targeta al lleidatà i es va abstenir d’ensenyar-la a Reina, que també hauria hagut d’abandonar el terreny de joc.

Raó tenia Albadalejo a queixar-se a la sala de premsa. No és el mateix jugar els últims deu minuts, més l’afegit, amb 3-2 en contra, 11 contra 11 que 11 contra 9. Però en fi, no cal donar-hi més voltes, El Lleida va perdre 3-2 i el play-off s’allunya una mica més. Sembla difícil encara que no impossible. El cas és que el Lleida se’n va anar al descans perdent 1-0 amb un gol encaixat, després d’un desajust, defensiu, en una jugada a pilota aturada. El Mallorca no va fer res més. És més, es va fer enrere davant de la desesperació de la seua afició mentre que el Lleida va gaudir de dos ocasions claríssimes per almenys empatar. Reina va salvar una rematada de Juanto (13’) i el rebuig el va enviar fora Molina, que va tornar a fallar un gol cantat (44’) al quedar-se sol davant Reina en una assistència increïble del mateix Juanto, ahir el millor del Lleida. Després de la represa, va arribar el defalliment defensiu amb dos gols, al 47 i 53, que van deixar les coses en un 3-0. Després, a l’heroica, la mig remuntada per deixar un maquillat 3-2, però malgrat la seua insistència, i a penjar pilotes a l’àrea rival, el Lleida ja va ser incapaç de crear, tret dels seus dos gols, cap ocasió més de perill. En canvi, el Mallorca, que va usar tots els estratagemes perquè la pilota es mogués el menys possible, encara va poder sentenciar amb una rematada de Cano que va acabar a la base del pal d’un sorprès Diego Rivas. Hauria sigut, fins i tot, excessiu.