A ritme de rècord

Un Barcelona en ple duel per la inesperada eliminació europea es va aferrar ahir a la Lliga com a consol i va derrotar (2-1) un bon València per fer un pas més cap al títol. Ara necessita sumar set punts en les sis jornades que falten per aconseguir la setena Lliga en deu anys. L’equip blaugrana va aconseguir, a més, un rècord històric, una cosa que cap altre club ha aconseguit des que la Lliga es va posar en marxa el 1929. Després d’igualar la setmana passada el rècord que mantenia la Reial Societat 1979-80 com l’equip que més temps havia passat sense perdre al torneig de la regularitat, ja són trenta-nou partits consecutius sense caure a la Lliga els que ha enllaçat l’equip blaugrana, els últims set de la temporada passada, encara amb Luis Enrique a la banqueta, i els 32 de l’actual torneig, ja amb Ernesto Valverde d’entrenador.

Era un dia complicat per al Barça. Sumit en plena depressió després del que va passar a Roma, li tocava rehabilitar-se com a equip i fer-ho a més amb un rival incòmode com el València, una esquadra que, jornada rere jornada, demostra tenir les idees molt clares i que es va presentar amb un pla al Camp Nou. A recuperar-se de la davallada, als blaugranes tampoc els va ajudar el dia, plujós, plomís, gris i fred, com l’ànim de l’equip i l’ambient d’un estadi amb molts seients buits.

El porter alemany, en la seua bona línia, va salvar els de Valverde en diverses ocasions valencianistes

L’equip necessita sumar set punts en les sis jornades que falten per aconseguir la setena Lliga en deu anys

A aquest escenari va sortir el València amb tot, avisant abans dels cinc minuts amb un xut creuat des de fora de l’àrea de Guedes que va obligar a lluir-se per primera vegada Ter Stegen. Només va ser la primera de moltes arribades del conjunt txe a la primera part.

Al Barcelona li va costar uns quants minuts entrar al xoc. Valverde va treure gairebé el mateix onze que va caure golejat a Roma, amb els únics canvis de Coutinho per Semedo i l’obligat de Paulinho per Rakitic, baixa per una fractura en un dit de la mà.

El tècnic extremeny va haver de pensar que els mateixos que havien enterrat l’equip a l’Olímpic romà havien de ser els encarregats de fer-lo ressuscitar, però per moments va semblar que els seus homes fracassarien en aquesta missió. I això que Luis Suárez va posar l’1-0 al quart d’hora, al rematar de primera una assistència entre línies de Coutinho. Però el València ni es va immutar amb el gol i la millora del joc local i va seguir a la seua, arribant amb facilitat a la porteria blaugrana. Gayá era un punyal per la banda esquerra i Guedes tindria dos ocasions més. A la primera, es va trobar de nou Ter Stegen i, a la següent, un peu de Piqué.

Rodrigo va fallar dos ocasions més clares abans del descans, una després d’un error amb els peus de Ter Stegen, que ell mateix va corregir volant cap al costat esquerre, i l’altra després d’un error de Piqué a la sortida de la pilota, que va acabar amb una nova parada del porter germànic.

El Barça tenia la possessió, però patia amb les contres del València i només trobava la rèplica quan apareixia Messi, l’únic dels blaugranes que va rondar el 2-0 en dos rematades desviades. A la represa, Umtiti va rematar de cap al fons de la xarxa un córner i el Barcelona, ja una mica més alleujat, va començar disfrutar del partit. Messi i Coutinho ho van provar però no van trobar la proteria de Neto. Sí que ho va fer, en canvi, Iniesta, en una rematada acrobàtica que va obligar el porter del València a lluir-se. Però en ple domini blaugrana, una absurda entrada dins de l’àrea de Dembélé, que acabava d’ingressar al partit, a Gayá va donar vida al València. Parejo, amb la col·laboració de Ter Stegen, va transformar el penal a quatre minuts per al final. Amb els visitants bolcats, Messi va regalar l’esfèric a Denis Suárez, però Neto va guanyar el mà a mà al centrecampista blaugrana.