Crònica de la victòria del Lleida: Objectiu complert

El Lleida estava obligat a guanyar ahir el València Mestalla per mantenir viu el somni del play-off i ho va fer. Objectiu complert. Es va imposar per 3-2, amb la qual cosa va trencar una mala ratxa de tres derrotes, se situa provisionalment a dos punts de la quarta plaça i elimina un rival directe.

Però l’equip de Gerard Albadalejo, després de tenir el partit controlat durant vuitanta minuts i situar-se amb un clar avantatge en el marcador, 3-0, va acabar demanant l’hora en uns nefastos deu últims minuts, en els quals el filial del València va fer dos gols i va posar en perill el triomf blau. Però els punts es van quedar a Lleida, com a just premi a un bon partit dels blaus, que haurien pogut marcar més gols i que afronten amb il·lusió renovada les quatre últimes jornades de la fase regular de la Lliga.

A la prèvia Albadalejo va dir que no tenia cap altre objectiu que no fos guanyar i que volia fer-ho amb un joc bonic. Malgrat que que si això no es donava, però l’equip guanyava, estaria igual de content. Pot ser doblement feliç. El Lleida va guanyar i ho va fer jugant bé. Encara que com ja diuen que la felicitat mai és completa, allí van estar els últims deu minuts per ratificar-ho, a més de cinc minuts més de temps afegit que es van fer eterns.

El Lleida va sortir disposat a controlar el partit des de l’inici i ho va aconseguir. La sortida va ser tan fulgurant que al cap de tres minuts ja guanyava. Juanto Ortuño, l’home fitxat en el mercat d’hivern per solucionar la falta de gol que tenia l’equip, va complir a la perfecció el seu paper i va firmar un doblet. L’1-0 va arribar al minut 3, quan el murcià va connectar de forma imparable una assistència de Javi López. I va posar el 2-0 al minut 28, en aquesta ocasió aprofitant una centrada de Pumar. L’encontre ja estava encarrilat a la mitja hora de joc.

El València Mestalla va demostrar al Camp d’Esports les seues virtuts i defectes. És un equip que encaixa molts gols (amb quaranta-set de rebuts és el segon més golejat del grup) però, curiosament, és el màxim golejador, amb cinquanta-cinc. Només va tenir dos ocasions a la primera part, però les dos van vorejar el gol. Fran Navarro va rematar molt ajustat al pal, de cap al minut 13 i amb el peu al 35. Estava clar que s’havia de tancar el partit.

El Lleida va sortir disposat a fer-ho a la segona meitat. Eneko Satrustegi només va tardar tres minuts a intentar-ho amb una rematada que va sortir alta i Manu Molina, al 51, va obligar a intervenir Cristian Rivero.

El Lleida buscava el gol i Albístegui (56’) i Valiente (58’) van tenir-ne ocasió, abans que Juanto Ortuño, un malson ahir per als valencians, donés un cop de cap que va anar al pal al 68, amb Cristian Rivero ja superat. El premi a tant esforç va arribar per al Lleida al minut 77, quan Javi López va marcar un golàs per col·locar el 3-0 al lluminós i donar per tancat el matx.

Almenys, això semblava. Però una rematada sense aparent perill d’Álex Blanco al 79 va suposar el 3-1 i una absurda pèrdua de pilota va permetre a Merentiel anotar el 3-2 (85). El Lleida va saber defensar l’avantatge i sumar tres punts d’autèntic or.