Lamela torna a rebutjar deixar en llibertat Rosell

La jutgessa Carmen Lamela ha rebutjat de nou posar en llibertat l’expresident del Barcelona Sandro Rosell i l’advocat i polític Joan Besolí, que porten gairebé un any en presó preventiva per blanquejar 15 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals de partits de la selecció brasilera de futbol.

Besolí i Rosell, a la presó des del 25 de maig de 2017, han demanat de ser excarcerats una desena de vegades i en aquesta ocasió han al·legat el llarg temps que porten en presó preventiva, "més de tres-cents dies", el que, segons el seu parer, disminueix el risc de reiteració delictiva, i neguen a més que tinguin patrimoni a l’exterior que els permeti escapar-se.

En la interlocutòria en la qual rebutja les llibertats, la jutgessa de l’Audiència Nacional justifica el temps en presó preventiva per la complexitat de la causa, que ha fet necessari practicar diligències a l’estranger i "examinar complexa i abundant informació".

Lamela anuncia a més que és pròxima la conclusió de la instrucció i aquesta circumstància és també "rellevant" des de "la perspectiva del risc processal i de la necessitat d’assegurar l’enjudiciament, que podrà fer-se en un temps raonable."

Un dels principals motius en els quals la jutgessa, i també la Sala Penal, ha sustentat la presó preventiva de Rosell és la possibilitat que mantingui patrimoni ocult a l’estranger i les amistats influents que té en altres països, que s’interfereix d’una conversa intervinguda amb l’expresident de la Confederació de Futbol Brasiler (CDF) Ricardo Teixeira.

En aquest nou recurs, la seua defensa rebat que aquesta conversa posi de manifest la possibilitat que Rosell "mogui les seues influències per aconseguir un refugi blindat a l’extradició a Tailàndia o Dubai", interpretació amb què no coincideix Lamela, que continua veient que d’ella es trasllueix el risc de fuga.

Segons la magistrada, malgrat el seu arrelament familiar a Espanya, està demostrada la seua "facilitat per viatjar i viure temporalment en diferents llocs de tot el món, tenint una gran fortuna, i el que és més important, comptes, béns i negocis fora d’Espanya" que li permetrien subsistir a l’estranger.

Quant a Besolí, té en compte la seua nacionalitat andorrana, en ser Andorra, lloc on resideix, un país que no entrega als seus nacionals.

Una altra de les al·legacions d’ambdós és l’aparició de noves dades en la causa que "desfiguren" alguns dels indicis, com el "fals informe", segons ells el qualifiquen, enviat per l’exfutbolista i ara senador brasiler Romario de Souza.

Asseguren que ha quedat provat que la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) és de caràcter privat i no va patir "cap perjudici" per la intermediació de Rosell al contracte entre la International Sport Events (ISE) i CBF, investigat en la causa.

Recorden que no hi ha procediments penals al Brasil contra Rosell o Teixera en relació amb aquest assumpte i que de no haver-se produït aquest perjudici no hi hauria delicte d’origen, imperatiu "per a la concurrència del delicte de blanqueig".

Referent a això, Lamela assenyala que en cap moment no s’ha afirmat que CBF sigui de caràcter públic sinó que "té un evident interès públic" per destinar els seus fons "a incentivar i promocionar el futbol al Brasil i a formar jugadors".

Nega també que no hagi patit perjudici, ja que el seu benefici es va veure "considerablement minvat" des que, per l’actuació dels investigats, "va deixar de percebre determinades quantitats" que van passar en mans d’aquests.

Respecte a la inexistència del delicte d’origen, recorda que encara hi ha pendents comissions rogatoris del Brasil, que a més va reclamar la cessió de jurisdicció per investigar allà a Teixera -petició que ja ha estat admesa per l’Audiència Nacional-, per la qual cosa les seues autoritats seran les que determinaran si hi va haver delicte.

No obstant això, de no haver-se obtingut aquesta informació quan es jutgi a Espanya aquesta causa, "això no impediria ni l’enjudiciament dels investigats ni la seua possible condemna per delicte de blanqueig" i recorda que així ho estableix una sentència del Suprem, que no exigeix "la prèvia condemna del delicte del qual procedeixen els béns que oculten".