Un peu a la Plata

Els pitjors presagis es van confirmar i l’Actel Força Lleida està més a prop que mai de consumar el descens a la LEB Plata per segona vegada en tres temporades. La derrota d’ahir davant del Palència (75-84) es va combinar amb la victòria de tots els rivals directes, la qual cosa el situa en posicions de descans per primera vegada en el que va de temporada i quan falta un partit per concloure la fase regular. Només una carambola a tres bandes pot ja salvar un equip que va començar la Lliga coix (sense els dos extracomunitaris), va seguir ranc (més lesions i jugadors molt per sota de les expectatives) i acabarà, si un miracle no hi posa remei, al pou de la LEB Plata.

Va començar desentonat l’Actel, fallant els quatre primers atacs, tres dels quals sota el cèrcol. Els nervis començaven a tenallar els canells, i això que amb prou feines havien transcorreguts tres minuts. Per sort, el Palència tampoc estava fi en tasques ofensives i els lleidatans van poder reconduir la situació i manar en el lluminós. Tres punts va ser el màxim avantatge de què van gaudir en aquest primer quart, un període en què els homes de Jorge Serna van firmar molt mals percentatges de llançament. Van tirar molt però van encertar poc (4 de 12 en tirs de dos punts i 1 de 4 en triples). Al contrari que els de Palència, que van llançar una mica més de la meitat però amb un encert elevadíssim. Això els va permetre anar-se’n a la primera aturada amb una renda de quatre punts (18-22), la màxima fins llavors amb una cistella de Cvetinovic sobre la botzina.

L’equip de Jorge Serna necessita guanyar a la pista del Manresa i que Azpeitia o Barça B perdin

El segon quart va ser una muntanya russa, amb intercanvi de parcials que, a la fi, no van servir per trencar el matx. El primer va arribar per superar un moment crític, quan el Palència havia assolit els cinc punts d’avantatge (22-27), amb un triple de Garrido, i gaudia de possessió. Per sort, va fallar l’atac i l’Actel es va reactivar gràcies a la societat que van formar Derksen i Martí. Entre els dos van firmar un parcial de 10-0 (set punts el nord-americà i tres el de Belianes) que va permetre donar la volta al marcador i situar-se cinc punts a dalt (32-27).

Però poc va durar l’avantatge als de negre. Jordi Grimau va passar a l’acció i es va posar el seu equip a l’esquena. El barceloní amb passat al Lleida va liderar un parcial de 0-10 que va tornar a deixar les coses com estaven, amb el Palència en el comandament i un Actel que intentava mantenir-se a la superfície. Ho va aconseguir gràcies als triples, el primer de Martí i els dos últims d’Ogungbemi, que van permetre als de Serna anar-se’n al descans amb un punt d’avantatge. Un triomf mínim que convidava a l’esperança, que a poc a poc es va anar diluint en una segona meitat en la qual els lleidatans van exhibir tots aquells mals que els han portat fins al precipici en el qual ara es troben. El joc de l’Actel es va reduir a les accions individuals dels de sempre, dels valents. Derksen, Djukanovic i Martí, malgrat les faltes, no es van amagar, com tampoc no ho van fer Mbaye i Ogungbemi, però amb ells no n’hi havia prou. A d’altres encara se’ls espera, com Feliu, el veterà bregat en mil batalles que ahir va firmar una de les seues pitjors actuacions.

Tot i així, l’Actel es va mantenir viu fins a l’inici de l’últim quart. Ho va fer amb escomeses de força, amb moments d’una defensa intensa que ofegava els castellans i amb una injecció de moral que suposava el triple d’Ogungbemi sobre la botzina del final del tercer període, que situava un empat a 62 esperançador. Però l’equip ja no va donar per a més. Decisions mal executades, precipitació en atac i l’obcecació per retallar a base de triples sigui com sigui, van acabar per condemnar-los a una derrota que els situa, per primera vegada en tota la temporada, en posicions de descens. Només un miracle, que passa per guanyar a Manresa i que Barça B o Azpeitia perdin, el pot salvar de consumar el segon descens en tres anys. I aquesta vegada no hi haurà una ampliació de la Lliga per salvar-lo.