CRÒNICA. Miracle a Manresa

L’Actel Lleida va demostrar ahir que els miracles existeixen i gràcies a la victòria a Manresa (68-74), combinada amb la derrota de l’Azpeitia davant de l’Araberri (112-92), va permetre a l’equip salvar la categoria gràcies a l’average particular. Quan tot apuntava a un irremeiable descens a la LEB Plata, el Nou Congost va tornar a convertir-se en una festa del bàsquet lleidatà gairebé 17 anys després de l’ascens a la Lliga ACB.

Final feliç per a un projecte, el segon que va iniciar Borja Comenge a la banqueta, que es va torçar en pretemporada, amb les lesions de llarga durada dels dos extracomunitaris de l’equip, Derksen i Karena. El nord-americà, que va ser el que va tardar més a recuperar-se d’una fractura d’un dit del peu, ha estat un dels millors en les últimes jornades, al recuperar la versió que s’esperava d’ell. Per l’altra banda, el neozelandès mai ha tingut la regularitat necessària per a un cinc determinant en la categoria a l’hora de donar el relleu a un gran jugador com Mbaye.

L’afició ha trobat a faltar un jugador resolutiu com ho van ser Rupnik i després Nevels

Tot i així, i amb la plantilla reforçada amb jugadors vinculats de Copa Catalunya i l’alta temporal del letó Davis Rozitis, la continuïtat del qual hauria donat un altre aspecte a l’equip, l’Actel Lleida es va anar movent per la zona mitjana de la classificació fins a principis de febrer, quan era novè, en lloc de play-off i amb un balanç de 10-12. A partir de la victòria davant del Clavijo al Barris Nord, la desena, la destinació va ser més cruel encara. Mbaye es va veure obligat a parar per una lesió al braç i, malgrat l’arribada d’un nou pivot procedent de la Lliga ACB com Julen Olaizola, l’Actel Lleida va encadenar cinc derrotes, l’última a Valladolid, que van tenir com a conseqüència la destitució fulminant de Borja Comenge, contractat per liderar un projecte de tres anys. Una decisió amb què el club buscava un revulsiu a falta de set jornades per al final de la fase regular i a punt del descens. La directiva no li va donar cap opció de rectificar el rumb i va elegir el seu ajudant, Jorge Serna, com a tècnic temporal, encara que aquest ha hagut de torejar fins a final de temporada amb una plantilla molt tocada a causa de les circumstàncies i en la qual s’ha trobat a faltar un jugador resolutiu com ho van ser la passada temporada primer Rupnik i després un estel·lar Nevels.

Encara que es va arribar a guanyar el Prat, cinc derrotes seguides més van situar l’Actel Lleida en zona de descens per primera vegada en tota la temporada. Per sort o perquè els miracles existeixen, es va aconseguir la permanència en la LEB Or sobre la botzina, en una memorable última jornada amb una victòria en una pista talismà, la del Manresa.