Lluitaran pel primer títol

L’ICG Lleida Llista jugarà avui, quinze anys després, la segona final de la Copa CERS de la seua història al superar ahir el Breganze italià per 4-3, en un partit èpic que es va resoldre a la pròrroga amb un gol de Cañellas. L’equip, malgrat fallar fins a cinc faltes directes i un penal, i veure com els italians li remuntaven el 3-0 que tenia d’avantatge per forçar el temps extra, va treure forces de flaquesa i, esperonat per un Onze de Setembre entregat, va acabar segellant el pas a la final, on se les haurà amb el Barcelos portuguès, vigent campió, que a l’altra semifinal va batre per 2-5 el Voltregà.

Un tret llunyà d’Andreu Tomàs que va desviar el meta italià als trenta segons va ser la carta de presentació d’un ICG Lleida que va sortir amb el guió ben après. Amb un joc ràpid i ben armat darrere, els llistats van acorralar els italians en els primers compassos. Tres minuts després era Darío Giménez el que provava fortuna, però el seu llançament sortia desviat. El Breganze va intentar treure’s la pressió de sobre i va tenir dos aproximacions importants, especialment una d’Ambrosio que entre Lluís Tomàs i el travesser van evitar el primer gol.

Però del possible 0-1 es va passar poc després a l’1-0, anotat per Darío Giménez en un tret llunyà a mitja altura que va sorprendre Bruno Sgaria. El gol va esperonar els lleidatans, que segons després van provocar l’exclusió d’Ambrosio per pegar amb l’estic a Andreu Tomàs, quan aquest es quedava sol davant del porter. La consegüent falta directa la va executar l’argentí, però el pal va evitar el segon gol, o més ben dit, el va retardar, ja que en la jugada posterior Andreu Tomàs, amb els llistats encara en superioritat numèrica a l’errar la falta, empalava de primeres un servei magistral de Giménez des de l’esquerra i batia per segona vegada Sgaria. Veure-ho per creure-ho, 2-0 en els primers vuit minuts.

La final començava a entreveure’s, però encara quedava molt trajecte al davant. I d’això es va encarregar de recordar-ho el Breganze en dos accions consecutives d’Ambrosio a què va respondre Lluís a la perfecció. El partit es va asserenar uns minuts fins que Roberto di Benedetto, en una acció personal des de la defensa, a punt va estar de fer pujar el 3-0. En el tram final de la primera meitat, les ocasions es van succeir a les dos porteries, on van regnar els porters, especialment el lleidatà, que va evitar el gol italià en un parell d’ocasions. També la va tenir Roberto, però el meta rival va treure la bola amb l’estic quan ja es cantava el gol.

A la tornada dels vestidors, el Breganze va començar amb un altre aire. Dos boles al pal consecutives enviades per Cocco així ho van testificar. Allà va començar el recital de Lluís Tomàs, que es va fer enorme per desbaratar totes les escomeses dels italians. L’ICG, que va abaixar la intensitat, va treure profit de les innombrables faltes del seu rival, que al final resultaria decisiu. La desena infracció del Breganze no la va aprofitar Giménez, ahir sense sort en la seua especialitat, i tot seguit era Roberto di Benedetto qui fallava un penal. Poc després, Jordi Creus enviava la bola al pal en el preludi del que va ser el 3-0, obra de Roberto al transformar la quinzena falta dels italians (3-0).

La final estava cada vegada més a prop, i més després que Lluís Tomàs aturés una falta directa a Ambrosio. El Llista començava a donar mostres de cansament i el Breganze en va treure profit. Álvaro Jiménez va escurçar distàncies, un gol que va ficar el seu equip en el partit. Quedaven encara cinc minuts, tot un món en hoquei. A l’ICG se li van fer eterns. Platero, segons després que els àrbitres anul·lessin un gol a Andreu Tomàs per tocar la bola amb el patí, establia el 3-2. Els nervis es van apoderar dels llistats, que encaixarien l’empat a dos minuts del final. L’equip de Folguera encara tindria l’última oportunitat abans de la pròrroga, però Darío no va encertar en la quarta falta directa del matx.

El temps extra estava servit. El Llista no es va intimidar. Després d’una primera part pràcticament anodina, la segona va ser una muntanya russa. Candanedo va tenir el quart gol a les mans però va fallar un penal forçat per Roberto. En l’altre costat, Lluís Tomàs donava vida a l’aturar una falta directa a Cocco i, a un minut per al final, la bogeria es va desfermar. Roberto va fallar l’enèsima falta directa però Cañellas, atent, va aprofitar el rebuig per ficar el Llista en la final de la CERS quinze anys després. Avui pot fer història.

En l'altra semifinal, victòria del Barcelos

El Barcelos va aconseguir el primer bitllet per a la final al batre per 2-5 el Voltregà en un partit trepidant. Els lusitans van consolidar la classificació en una primera part molt efectiva, en la qual van signar tres gols en les tres úniques ocasions que van tenir, entre aquestes una falta directa i un penal. El Voltregà va reaccionar a la segona part i va retallar diferències (2-3), el segon gol malgrat estar en inferioritat, però dos gols portuguesos en el tram final van sentenciar la semifinal.