Reis d'Europa!

El Llista Blava va apel·lar ahir a l’èpica per entrar en la història com el primer club professional de Lleida a conquerir un títol continental, una Copa CERS que va guanyar després de remuntar un 2-0 al vigent campió, el Barcelos portuguès, i guanyar la segona final de la seua història en l’últim llançament de la tanda de penals. Jordi Creus va marcar i l’eufòria es va desencadenar en un Onze de Setembre a vessar i que va tornar a ser talismà, com ho va ser fa 17 anys amb el desaparegut Lleida Bàsquet i la temporada del seu ascens a la Lliga ACB.

La final, la segona que disputava el club llistat des del 2003, va començar amb un ritme frenètic, amb constants arribades en una i una altra porteria i amb els porters i els pals com a grans protagonistes. El primer a avisar va ser l’ICG de la mà d’Andreu Tomàs. El de Tremp, molt motivat, va tirar una falta que va tocar a la base dels dos pals de Silva, que a punt va estar de posar-se la bola dins de la seua porteria. La rèplica portuguesa no es va fer esperar i als cinc minuts el Barcelos va enviar dos boles al travesser en dos jugades consecutives. Primero Joao Almeida i després Costa, que es va trobar primer amb la mà de Lluís Tomàs i després amb el travesser.

La convicció d’un equip irreductible, que sempre va creure en les seues possibilitats i que va tenir recompensa històrica

El partit era un combat de boxa i els cops se succeïen a un ritme vertiginós, sense que cap fes blanc. Bruno di Benedetto es va trobar amb Silva, i en la jugada posterior era Lluís Tomàs el que salvava el gol lusità en una doble parada, la segona a boca de canó. El porter llistat, un dels artífexs dissabte de la victòria sobre el Breganze, tornava a ser providencial per al seu equip a l’aturar un tir picat de Joao Almeida i una jugada personal de De Sousa.

L’ICG, que jugava com a visitant malgrat ser a casa, estava patint molt. Es veia acorralat a la seua pròpia pista per un Barcelos molt intens davant i segur darrere, i els contraatacs del qual eren letals. El gol es veia venir i va arribar en un llançament de Guimaraes, que acabava d’entrar en pista i que va sorprendre un Lluís Tomàs molt tapat pels seus propis companys i rivals (1-0). El gol va tenir un efecte desconcertant per als llistats, la qual cosa va obligar Albert Folguera a demanar temps mort per asserenar els ànims i reconduir la situació. Les consignes van donar els seus fruits, ja que fins al final de la primera meitat va ser un monòleg del Llista, que va tenir fins a cinc ocasions, encara que en totes es va trobar la figura d’un Silva gegant, al nivell de la semifinal davant del Voltregà.

Amb l’avantatge mínim dels lusitans es va arribar al descans. Un mal menor, però calia reaccionar. Als quatre minuts de la represa, Darío Giménez va tenir a les mans el primer gol, però va fallar un penal, i tot seguit, Lluís Tomàs evitava el segon a l’aturar una falta directa a Pereira. Però el pallarès no va poder fer el mateix poc després en un tir de Joao Almeida, que situava un preocupant 2-0.

Era el més difícil encara. Els llistats, sense Roberto di Benedetto, lesionat a la primera meitat, van entrar en xoc i el Barcelos va tenir sengles ocasions per sentenciar, però Lluís va donar aire als seus. Calia marcar per entrar en el partit i el gol va arribar en un altre penal que aquesta vegada sí va transformar Andreu Tomàs (2-1), un gol que va dedicar al seu pare mirant al cel. El matx va començar a canviar. L’ICG va començar a dominar més i millor, però la jugada clau va arribar amb l’exclusió de Costa, que va portar de nou Darío al punt fatídic. Aquesta vegada l’argentí no va fallar la falta directa i va restablir les taules al marcador.

A partir de llavors, el Llista es va fer amo i senyor del partit. Giménez encara va gaudir d’una altra jugada a bola aturada, amb la desena mancada dels lusitans, però va llançar fora. Els nervis van aparèixer i cada atac suposava una pujada de pulsacions a la grada. Candanedo i Andreu Tomàs van tenir l’ocasió de sentenciar, però Silva ho va tornar a evitar, com també Lluís Tomàs a l’altra porteria gairebé a l’últim sospir.

Sense més, el partit se’n va anar a la pròrroga, la segona per als llistats en dos dies. Allà els de Folguera, acompanyats pels seus, van dominar. Van tenir les millors ocasions davant d’un Barcelos que tot just va inquietar. Un llançament de Cañellas que se’n va anar per sobre de la meta de Silva i una jugada de Darío Giménez que el porter portuguès va desbaratar van ser les més clares abans que el temps extra expirés i s’hagués de decidir tot en la fatídica loteria dels penals, que va tenir dos grans protagonistes: Lluís Tomàs, que va parar la meitat dels llançaments –l’altra meitat van sortir desviats– i Jordi Xixi Creus. El reusenc, l’últim a arribar aquest any al Llista després de sortir per la porta del darrere del Vendrell, es va reivindicar i va escriure el seu nom amb lletres d’or firmant un gol històric que donava la primera Copa CERS al club i el primer títol continental a Lleida. Indescriptible.