Ramona Gabriel: “A la Titan gaudeixo”

Ramona Gabriel (20-9-1984, Ponts) ha entrat al selecte grup de ciclistes que ha guanyat dos vegades la Titan Desert, una cursa per etapes al desert del Marroc, considerada el Dakar de la BTT. Només quatre ciclistes ho han aconseguit des que el 2006 es va posar en marxa aquesta carrera: Núria Lauco (2008 i 2010), Claudia Galicia (2013 i 2014), Anna Ramírez (2015 i 2017) i Ramona Gabriel (2016 i 2018). La de Ponts pot ser la primera a guanyar tres vegades una competició en la qual es troba molt còmoda. Hi ha participat quatre vegades i sempre ha fet podi. Va ser tercera el 2014, segona el 2017 i campiona el 2016 i el 2018. “És una cursa que m’agrada molt i que se’m dóna molt bé. La gaudeixo, sobretot les etapes més muntanyoses”, explica.

En aquesta ocasió va ser líder des de la primera etapa, quan va obtenir una renda de 5,30 minuts sobre Anna Ramírez que va saber administrar molt bé. “És curiós, però estava més nerviosa a l’última etapa la primera vegada que vaig guanyar la Titan, quan tenia gairebé tenia una hora d’avantatge, que ara, quan havia de defensar 4,30 minuts”, explica Ramona.

Entre els pròxims objectius té la Pedals de Foc Non Stop, que la de Ponts ja va guanyar el 2016

Amb un palmarès excel·lent, que inclou, entre molts èxits, ser campiona d’Espanya d’Ultramarató el 2016, subcampiona d’Europa el 2017 i Campiona de Catalunya de Marató el 2017, admet que cap carrera té tanta repercussió mediàtica. “Puc anar a Mundials o a la Pedals de Foc i no se n’assabenta gairebé ningú. En canvi, la Titan té molta repercussió. Surt a molts mitjans, a la televisió i, per exemple, a Ponts durant aquells dies tothom sap que hi sóc i com em va”, explica aquesta ciclista, que treballa al Banc de Sabadell a Artesa de Segre.

Pel que fa a la pugna que va mantenir en aquesta edició amb Anna Ramírez –entre les dos han guanyat les quatre últimes edicions– explica que “ha estat una Titan molt lluitada. A la primera etapa vaig acabar amb 5,30 minuts d’avantatge, però això a la Titan no és res. Una avaria o un petit problema físic i la perds. Com que l’Anna té un equip ampli que l’ajuda i jo vaig només amb Antonio Moreno, la meua estratègia va ser marcar-la per mantenir el temps i ho vaig aconseguir. Fins i tot l’últim dia jo vaig sortir un minut abans i la vaig esperar, sabent que perdria aquell minut”, afegeix. Quant a aquesta edició de la Titan, diu que “els primers dies van ser molt durs. Hi havia més desnivell que altres anys, però no va fer tanta calor”. El pròxim repte és la Pedals de Foc Non Stop, que és l’Europeu d’Ultramarató, a la qual va guanyar el 2016 i l’any passat va quedar segona.