El Mollerussa, que acaba de pujar a Primera Catalana, va protagonitzar fa 30 anys una gesta històrica

El Club Futbol Joventut Mollerussa està de doble celebració. Diumenge passat va ascendir a Primera Catalana després d’una gran campanya en la qual ha quedat campió i fa ara trenta anys va protagonitzar una de les gestes més increïbles del futbol espanyol quan va assolir la Segona divisió A. El 15 de maig del 1988 vencia al Mirandés per 2-0, amb gols de Pantoja i Horcajada, i es produïa el miracle per a una població aleshores de tot just 8.500 habitants, que no tenia precedents en el futbol estatal. “És una cosa que serà irrepetible, un miracle, vaja, i un somni per a mi perquè només tenia 19 anys i era l’equip de casa meua, on jo havia crescut”, rememora Xavier Horcajada. Futbolista de casa, que es va formar al planter del club, que va debutar amb 18 anys i va viure dos ascensos consecutius, Horcajada representava la trajectòria meteòrica d’un club, fundat el 1930, que va començar la seua eclosió des de la campanya 1981-82 a Primera Regional.

A Horcajada li va donar l’oportunitat al primer equip Carles Viladegut, el tècnic dels dos ascensos consecutius que va passar de jugador a entrenador de la nit al dia. “Tot es va conjugar per aconseguir l’objectiu que semblava impensable. Un col·lectiu de futbolistes entregats i una directiva entusiasta i sense límits. El cert és que es va construir un equip imbatible”, recorda Viladegut.

Resulta curiós que quan es vol criticar o ridiculitzar el procés des de sectors antiindependentistes, des del punt de vista esportiu, es recorre a l’afegitó “...i el Barça hauria de jugar en una Lliga Catalana contra equips com el Mollerussa”. I això és així en bona part a aquesta gesta que va protagonitzar l’equip del Pla d’Urgell. “El futbol ens va posar al mapa”, admet Isidre Trilla, que va començar a col·laborar com a directiu a mitjans dels 70 a Segona Regional. “Només vaig ser un més d’una directiva liderada per Joan Miró en la qual tots els àmbits, des d’empresaris fins a polítics, es van conjugar per aconseguir una cosa molt difícil. Com tot a la vida, és trobar el moment just i les persones adequades”, assegura Trilla.

El somni va durar només un any i amb derbi lleidatà inclòs El somni del Mollerussa a la divisió de plata espanyola tan sols va durar una temporada, però, com diu la dita, va ser bonic mentre va durar. Va ser una temporada en què la plantilla del club de la capital del Pla va comptar amb jugadors com Bojan Krkic pare, al qual li canviaria la vida personalment, ja que es casaria i s’establiria definitivament en terres lleidatanes, i el germà de Lobo Carrasco. Fins i tot hi va haver un històric derbi lleidatà, però Lleida i Mollerussa van baixar.