DEPORTES_LUNES
Gerard Albadalejo: «M'he sentit sol»
L’entrenador del Lleida assegura estar satisfet de la seua primera temporada al capdavant de l’equip, malgrat que no ha aconseguit classificar-lo per al ‘play-off’ d’ascens, admet que els ha faltat gol i mostra el seu desig de complir l’any de contracte que encara li queda
Està satisfet de la temporada encara que no s’hagi aconseguit el ‘play-off’?
Estic prou satisfet. Crec que hem complert molts dels objectius que el club em va demanar quan em van comunicar que volien que fos l’entrenador. De fet, menys el play-off, tots els altres objectius que se’m van demanar els hem complert i el de la Copa del Rei molt per sobre del que se’ns exigia. Al final crec que la valoració ha de ser bona encara que per molt poc no hem estat en el play-off.
Òbviament el ‘play-off’ no es va perdre a Sabadell...
No, evidentment que no, perquè això són 38 partits. Ni ens hauríem classificat pel partit de Sabadell ni ens hem quedat fora per aquest partit. Tots els encontres tenen el mateix valor i al final el que hem aconseguit és el que ens hem merescut, que ha sigut la setena posició.
Què considera que li ha faltat a l’equip?
Evidentment ens ha faltat gol en un tram de la temporada molt important. Ens va faltar fer més punts a la primera volta, començar la segona amb 24 era un dèficit molt gran i això ens ha provocat que haguéssim de jugar al límit tots els partits. Crec que hem fet una molt bona segona volta, amb 31 punts, però alguna cosa havíem d’haver fet millor, sobretot en la primera volta. Ens va faltar potser aquella victòria amb el Formentera o en algun dels altres partits en els quals vam anar a buscar la victòria i no vam tenir ni l’empat.
Si tornés a començar la temporada, la planificaria o faria alguna cosa diferent?
Potser hauríem de valorar de manera diferent la composició inicial de la plantilla, potser vam arriscar massa en aquesta mena de configuració, però ho vam fer perquè estàvem convençuts del que fèiem en aquell moment. Potser si haguéssim pres alguna decisió diferent ens haurien passat altres coses. Per tant, has d’afrontar les coses tal com van venint i en un futur sí que si es reprodueixen algunes situacions d’aquesta temporada intentarem no repetir els errors.
Ha sigut el seu debut a Segona B com a primer entrenador. Quina nota es posa?
Crec que valorar-me amb una nota no em correspon a mi, això ho ha de jutjar el club o la gent de fora. He intentat treballar el millor possible i tinc la percepció que he donat tot el que tenia a dins, cada setmana m’he espremut al màxim per fer el millor per al Lleida i intentar guanyar tots els partits possibles. Per tant, me’n vaig content perquè ho he donat tot. M’hauria agradat posar a l’equip en play-off però no ha pogut ser per molt poc.
Si m’ho permet, jo li posaria un notable. Hi està d’acord?
Bé, l’hi agraeixo. Això vol dir que valora el treball que he fet durant aquesta temporada. Ja dic que he intentat, amb tota la humilitat del món i sabent que era una persona novella a la categoria, com a primer entrenador, però sí que l’havia viscut i això m’ha ajudat bastant. Durant la temporada crec que he anat millorant la meua nota. Si ara valorés el meu treball inicial, crec que no va ser tan bo com en el tram final. He intentat al final ser coherent amb el que penso i per tant li agraeixo que em posi aquesta nota i tant de bo molta gent pensi el mateix de mi.
Vostè és molt autoexigent...
Sí, jo crec això que és una cosa positiva, però alhora se m’ha girat en negatiu, perquè sempre m’exigeixo molt i sempre busco la perfecció. I de vegades hauria de ser una mica més positiu amb el treball diari, ser més feliç amb el que fas cada dia i reconèixer la gent que ho està fent molt bé, perquè em costa felicitar-los i fins i tot si ho han fet molt bé insisteixo que han de millorar. De vegades no gaudeixo del moment per això mateix. Crec que s’ha vist en el tram final de la temporada que he intentat ser més positiu, igual d’exigent però més positiu, la qual cosa això s’ha vist reflectida en el camp amb un millor joc i també amb la meua imatge, que era de més alegria.
Què diria que ha sigut el millor de l’equip?
Crec que una cosa molt positiva és que hem aconseguit formar un equip, en tota l’extensió de la paraula, amb gent que se solidaritza molt en el treball. Un equip molt treballador, molt professional. L’equip ha estat molt conscient i ho ha fet molt bé. Penso que hem estat molt valents en la nostra proposta de joc... Me’n vaig molt satisfet perquè, potser aquí s’ha valorat menys, però dins del futbol nacional es valora molt la proposta de joc per part del Lleida. Evidentment que com jugava al final l’equip no jugava al principi, perquè necessitàvem un temps.
Té un altre any de contracte. Es veu amb força de continuar el projecte?
Sí, tinc contracte i evidentment que em veig amb forces. Després del partit de Sabadell, dilluns a les nou del matí ja estava al meu despatx mirant el partit. He passat tota la setmana pensant, mirant jugadors, valorant la plantilla que hem tingut aquest any pensant què és el millor, planificant la pretemporada, perquè considero que el treball ha de continuar. Tinc un any de contracte i evidentment vull quedar-me aquí, però he de parlar amb el club. Primer si el club em vol o no, i una vegada m’hagin dit que sí, jo també valorar com em sento. Si estem les dos parts d’acord serà molt fàcil i si una de les dos parts no està d’acord, també serà molt fàcil.
En les dos voltes van sumar molts punts a la primera part i menys a la segona...
Sí, és prou curiós. També ha anat propiciat pel calendari, que ha estat una mica peculiar. En la segona part de cada tornada jugàvem contra els equips que han acabat més amunt a la classificació i, a priori, eren partits més difícils. Sí, en els dos trams finals de cada volta hem tingut els rivals més complicats. En la primera volta aquests partits es van ajuntar amb els de la Copa del Rei i potser vam arribar més justos de forces. La participació a la Copa va ser molt positiva, però aquella força que dóna jugar a casa potser la vam perdre pel desgast de la Copa.
No ens queixarem de la Copa del Rei... L’equip sens dubte ha fet història...
No, no... és una cosa que per a mi i per a tothom la portarem sempre en el record. Crec que el que vam fer va ser una cosa molt gran, a banda d’eliminar la Reial Societat i portar a Lleida el que ha sigut campió de l’Europa League. I vam portar Lleida a nivell mundial. El partit de la Reial es va veure a la Xina i el de l’Atlètic de Madrid. En cap moment no ens hem queixat de la Copa perquè a tots ens va servir moltíssim. Sempre portarem al cor la victòria a Anoeta i veure tantes estrelles al Camp d’Esports.
A nivell individual, aquesta temporada deu haver sigut com un màster...
Ha sigut per a mi una experiència brutal perquè no és el mateix arribar a Segona B i entrenar qualsevol altre equip que entrenar el Lleida. Tot el que implica ser entrenador del Lleida, tota la pressió que hi ha en l’entorn i la que et poses tu mateix per fer-ho bé, amb la responsabilitat que tens de voler portar aquest club cap amunt. A mi m’ha servit de molt. Jo crec que sóc molt millor entrenador ara que quan la vaig iniciar. Crec que les meues decisions al final han estat molt més coherents i assenyades que al principi i això ho fa aquesta experiència de deu mesos i madurar a marxes forçades. La temporada m’ha anat molt bé i la recordaré sempre.
També va confessar que en alguns moments ho havia passat malament.
Sí, ho he passat malament perquè em sento molt responsable de tot el que passi. Sóc una persona guanyadora i el fet de no guanyar em mata interiorment. Accepto i entenc que la derrota passa més vegades que la victòria, però em dol molt perdre. Sento que sóc una persona que no està feta per perdre. Llavors ho passes malament perquè tens molta responsabilitat, perquè desitges que un club que estimes estigui al millor possible i tens il·lusió d’aconseguir ser tu aquella persona que el porti on es mereix aquesta ciutat. Deixes moltes coses, la família, la parella... segurament quan ets a casa pagues amb ells els mals resultats i de vegades sí que et sents una mica sol. Jo m’he sentit de vegades una mica sol.
Crema molt, la banqueta del Lleida?
Sí que crema. Totes les banquetes cremen, però jo crec que la del Lleida crema una mica més perquè es tracta d’un club més gran. Com més gran és el club, doncs més crema. Però després et sents orgullós, et sents una persona molt valorada, en el bo i en el negatiu. Crema, però no la canvio per cap altra banqueta.
Ha repetit diverses vegades que no es valora el que assolia l’equip...
Sí, crec que no s’ha valorat en la seua justa mesura el que ha fet l’equip. Ha fet moltes coses bé, al principi potser no jugàvem gaire bé però guanyàvem, competíem molt bé, després hem anat millorant molt en el joc i més reproduint el que jo entenc com ha de jugar el meu equip. Però ha arribat un moment que jo crec que no s’ha valorat mai, no s’ha explicat la realitat de com juga l’equip. En canvi, en tot el futbol de Segona B es parla molt bé de nosaltres i sembla que aquí no s’ha valorat en la seua justa mesura. No en sé el motiu, segurament tampoc no hem sabut vendre el producte. Potser és culpa meua no saber vendre’l.
L’equip ha jugat bé per moments, però ha faltat continuïtat i encarrilar partits?
Sí, estic d’acord que hi ha hagut moments en què hem jugat molt bé. També és veritat que hi ha hagut moments en què ens hem atrapat en el joc i això s’ha de reconèixer. Ens ha faltat ser més efectius, més productius, perquè no tot és jugar bé, al final el que comptarà és el resultat. I potser ens ha faltat resoldre situacions de gol molt clares. El dia del Peralada, per exemple, vam fer molt bon partit, però al final vam empatar 1-1, i la sensació és que sí, però hem empatat.
El primer que li posa el llistó molt alt és el club...
Sí. És el nom del club. Som representants d’una capital de província, d’un escut i una història molt gran, un equip que ha estat a Primera divisió molts anys a Segona A. Per tant, quan arribes aquí ja saps a què t’exposes.
L’ha sorprès que no vingués més gent al camp?
Estem agraïts als que han vingut. No han estat gaires però han estat molt fidels. També hem tingut gent molt crítica entre els que han vingut, però jo prefereixo 10.000 crítics que no només 500 per venir només a animar. Entenc els recels inicials, però sí que em sorprèn que no hagi vingut més gent en moments importants de la temporada.