Màrquez, més líder

Francesco Bagnaia va aconseguir la victòria en la carrera de Moto2, mentre que Àlex Màrquez va acabar segon, la qual cosa li permet situar-se tercer a la general del Mundial. Ja des del començament, el poleman de dissabte va començar a escapar-se i només Màrquez, que havia remuntat des de la sisena posició, provava d’atrapar-lo. Mentrestant, Joan Mir va assolir posicions davanteres. Aviat el líder del Mundial i el pilot de Cervera es van quedar sols, superant en 5 segons un Mir que comandava els perseguidors. Amb el pas de les voltes, Bagnaia va ampliar l’avantatge a més d’un segon, prou per aconseguir la seua tercera victòria del curs i assentar-se en el liderat de la cilindrada intermèdia. Per la seua part, Màrquez i Mir, amb el seu primer podi en la categoria, van tancar les altres dos posicions al calaix. “La carrera ha estat bé, però no estic completament satisfet perquè no he pogut lluitar per la victòria en les últimes voltes, ja que la meua moto fallava. En general, ha sigut un bon cap de setmana. Hem avançat molt en el treball i he pogut posar pressió sobre Bagnaia durant gran part de la cursa. Aquests són 20 punts molt valuosos”, va manifestar Àlex.

El gironí Albert Arenas va aconseguir la seua primera victòria en Moto3, en una carrera en la qual les caigudes de Jorge Martín i Marco Bezzecchi, a banda de la sanció a Fabio di Giannantonio, li van permetre imposar-se, amb un podi en el qual Marcos Ramírez va ser tercer.

Els accidents de Zarco i Dovizioso van beneficiar Marc, que va acabar davant de Petrucci i Rossi

Marc Màrquez va aconseguir ahir la tercera victòria seguida a l’imposar-se de manera contundent en el GP de França de MotoGP, davant dels italians Danilo Petrucci i Valentino Rossi. Les caigudes de Johann Zarco i Andrea Dovizioso van permetre al pilot de Cervera augmentar l’avantatge al capdavant de la general del Mundial en 36 punts sobre Maverick Viñales, que ahir va ser setè. Jorge Lorenzo va saber sorprendre a la sortida des de la sisena plaça i, encara que Màrquez el va superar, Zarco també li va passar en una espectacular i valenta acció complerts tot just dos revolts. Andrea Iannone no va durar gaire sobre la moto i abans de completar-se el primer gir se’n va anar a terra, mentre Rossi es va situar setè. En el transcurs de la tercera volta, Zarco va intentar el primer avançament a Lorenzo, però aquest l’hi va tornar i al colar-se el francès també va aprofitar per passar Dovizioso, llavors tercer davant de Màrquez, l’únic pilot que va apostar pel compost més dur al pneumàtic posterior.

En la cinquena volta, Dovizioso va passar a l’atac i va superar Lorenzo en el tercer revolt del traçat. Però en la sisena va entrar colat i va acabar per terra. Lorenzo es va trobar una altra vegada al capdavant, ara davant de Zarco i Màrquez, que ja havien obert un forat respecte a la resta de rivals, entre els quals Danilo Petrucci i Rossi intentant enganxar-se’ls, amb Jack Miller fent de pont entre ells i el grup posterior.

Màrquez va esperar a tenir el pneumàtic posterior el més calent possible per intentar el primer avançament, en la setena volta, quan va superar Zarco poc abans de la recta de meta, però aquest l’hi va tornar poc després, encara que l’ímpetu del francès li va acabar suposant una caiguda una volta més tard. Lorenzo i Màrquez es van quedar al capdavant de la carrera amb Petrucci intentant donar-los caça i Rossi uns metres darrere quedant-se despenjat a poc a poc de la batalla pel podi. Marc va esperar la seua oportunitat per superar Lorenzo, que va arribar en el desè gir, i a partir d’aquell moment i de manera inexorable el pilot de Cervera va marxar a buscar la seua tercera victòria consecutiva. Darrere de Màrquez –que va haver de tirar de colze en alguna ocasió per salvar una caiguda–, Petrucci va superar poc després Lorenzo, que va anar perdent força.

Darrere, Dani Pedrosa estava a la sisena plaça, just davant d’Aleix Espargaró, mentre que Maverick Viñales va haver d’esforçar-se per arribar fins a ells. Pedrosa va assolir Lorenzo en el quinzè gir i va esperar pacient l’oportunitat per superar-lo, la qual cosa va arribar en la vint-i-unena volta, sense la possibilitat d’arribar fins al quart classificat, Miller, que ja estava a més de dos segons. La carrera no va registrar més canvis rellevants, amb Màrquez, Petrucci i Rossi sobre el podi, Pedrosa a la cinquena plaça, Lorenzo en la sisena i Viñales en la setena.

Màrquez, que amb la seua victòria a Le Mans va igualar Casey Stoner a 38 victòries en la història del Mundial de MotoGP, va manifestar després de la cursa que “estic especialment content amb aquesta victòria, perquè és un dels circuits més difícils per a nosaltres. Ha sigut complicat, ja que Zarco m’ha tocat i me n’he anat una mica llarg, llavors Iannone ha caigut i gairebé el toco jo, així que he perdut algunes posicions més. He decidit prendre-m’ho amb calma. Llavors he vist que Dovizioso i Zarco també se n’anaven a terra i el plantejament ha tornat a canviar”. “Estic vivint un moment dolç. Per descomptat, la temporada és molt llarga i les carreres no són iguals, així que intentarem mantenir aquesta inèrcia”, va afegir el lleidatà.