L'Audiència Nacional rebutja una vegada més excarcerar Sandro Rosell

L’Audiència Nacional ha tornat a rebutjar l’excarceració de l’expresident del Barça Sandro Rosell i de l’advocat i polític andorrà Joan Besolí, investigats pel blanqueig de 15 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals de partits de la selecció brasilera de futbol. A punt de complir-se un any des que ambdós es troben en presó preventiva, la secció tercera de la Sala Penal ha desestimat una vegada més el recurs en el qual sol·licitaven la seua posada en llibertat i que ja va ser rebutjat per la jutgessa que instrueix el procediment, Carmen Lamela.

Ho ha fet en entendre que, com sosté la Fiscalia, existeix un risc de fuga "altament probable" que "frustraria" una investigació que està "pràcticament acabada", sobretot tenint en compte que ambdós acumulen grans quantitats de diners a l’estranger, la qual cosa els portaria a eludir l’acció de la Justícia i a instal·lar-se en un altre país.

En el cas de Rosell, la Sala considera que n’hi ha prou veure l’informe del Ministeri Fiscal" per "no compartir el criteri de la defensa", que va al·legar dilacions en el procediment, i rebutjar així la seua llibertat.

Al seu informe, la Fiscalia va apuntar Rosell com el "màxim responsable d’una organització dedicada al blanqueig de capitals", en tant que entre 2007 i 2011 va efectuar "operacions financeres tendents a ocultar" la procedència de gairebé 15 milions d’euros procedents de la Confederació Brasilera de Futbol (CDF). A més, va participar dels beneficis mitjançant la constitució de l’empresa Üptrend, propietat d’una mercantil panamenya, a través del cobrament de 6,5 milions d’euros. Segons la Fiscalia, Rosell, juntament amb la resta d’investigats, disposa "amb enorme facilitat d’elevadíssimes quantitats de diners" que mou "per tot el món" i a més "manca d’un especial arrelament al territori espanyol".

Per al ministeri públic, les activitats de Rosell a Àsia, l’Àfrica, el Senegal i Qatar i la utilització de comptes opacs ubicats en territoris 'off shore', entre altres qüestions, "acrediten un risc objectiu i cert" que només la presó provisional pot evitar.

Amb relació a Besolí, la Sala també comparteix el criteri de la Fiscalia entorn del risc de fuga i creu que és "plenament factible" i "raonablement possible" que pugui fugir fora d’Espanya. Per oposar-se a la seua llibertat, la Fiscalia va tenir en compte la gravetat de la pena que se li podria imposar (entre 6 i 9 anys) per participar a la constitució d’empreses dedicades al blanqueig i compartir, juntament amb Rosell, els beneficis d’Uptrend, en el compte de la qual es van rebre "més de 8 milions d’euros de comissions il·lícites" que després es van blanquejar.

A més, al seu informe, la Fiscalia va enumerar una sèrie de mercantils de les que va ser administrador i els moviments de diners, procedents de comissions il·legals, que es van detectar en les mateixes.